Adeu a primera
Un grup d’inversors xinesos aliens al futbol i a la ciutat destrossen en un any un equip històric
Després de sis temporades en la màxima categoria del futbol, el Granada afronta les tres últimes jornades de l’actual campionat ja descendit després d’una temporada calamitosa marcada per l’arribada al capital del conjunt nassarita d’un grup empresarial xinès.
Descendit a Segona Divisió quan falten tres jornades després de perdre dissabte a Anoeta, el Granada, que acumula cinc derrotes consecutives i que només ha sumat un punt dels últims trenta, té avui la difícil tasca de frenar la segona unitat del Madrid, en ple esprint final amb el Barcelona per la conquesta d’un títol de Lliga reticent als blancs des de ja fa cinc anys.
Per al Granada, la victòria contra el Madrid seria la millor manera d’endolcir el seu comiat d’una Primera en què s’ha mantingut sis temporades. Poc té a veure aquest equip nassarita amb el que va ascendir amb Fabri a la banqueta la temporada 2010-2011, llavors propietat de la família Pozzo, també amos del Watford a la Premier i l’Udinese a la Serie A del calcio, cosa que va originar un vaivé de jugadors entre els tres clubs, de vegades sense causes esportives de fons.
En tot cas, res del que es va viure en les primeres cinc temporades a Primera tenia preparats els aficionats per al que els oferia aquesta última. El juny del 2016 la corporació xinesa Wuhan Double va comprar el club per 37 milions. Un tros més del pastís del futbol espanyol, com mostra la compra del València pel singapurès d’origen xinès Peter Lim; la inversió del grup Wanda en l’Atlètic (va pagar 45 milions pel 20% de les accions del club matalasser), o la compra de l’Espanyol per part del magnat xinès Chen Yansheng.
El canvi accionarial al Granada va suposar la sortida immediata de la presidència de Quique Pina, que amb la família Pozzo havia exercit el càrrec els últims set anys i havia conduït la transició des de la Segona B a Primera. El Granada no jugava a la màxima categoria des de la temporada 1975-1976.
Amb l’empresari xinès Jiang Lizhang al capdavant, la trajectòria del Granada ha estat un despropòsit continu. El club va començar la temporada amb Paco Jémez a la banqueta, un entrenador molt parentrenador ticular que sempre va semblar a desgrat a la ciutat, enfrontat a la plantilla, a l’afició i a la premsa. Va trigar sis jornades a ser acomiadat. Jémez va deixar el lloc a un interí, Lluís Planagumà, que només va dirigir l’equip un partit i que va fer d’home pont fins a l’arribada d’un vell conegut, el granadí Lucas Alcaraz.
Alcaraz va agafar l’equip el 3 d’octubre, la tercera vegada que es posava al capdavant de la nau local. Més o menys va redreçar el rumb i al gener, malgrat que va encaixar un 5-0 al Bernabeu, va ser renovat fins al 2018 alhora que la plantilla es va reforçar al mercat d’hivern amb futbolistes com Adrián Ramos, Wakaso, Ingason, Koné, Héctor o Rui Silva. Li va servir de poc. Lucas Alcaraz va ser despatxat sense contemplacions el 10 d’abril.
El cessament del tercer tècnic va donar pas al capítol més esperpèntic. La nova propietat va nomenar l’anglès Tony Adams, de 50 anys, un rude exdefensa de l’Arsenal que no parlava ni sap dir res d’espanyol, no sabia res de la Lliga ni de la ciutat, i amb l’única experiència a les banquetes del seu pas pel club Quabala de l’Azerbaidjan.
En la seva primera roda de premsa, en anglès, Tony Adams va deixar molt clar el seu ideari: “He vingut a donar una puntada de peu al cul als futbolistes”. De derrota en derrota, el Granada va consumar
GESTIÓ NEFASTA El Granada ha sumat un punt dels últims trenta i per la seva banqueta hi han passat quatre tècnics
el seu descens perdent dissabte. “És temps de plorar”, va assegurar impertèrrit Adams.
Amb una plantilla de 40 jugadors de 19 nacionalitats i 24 fitxatges, el Granada serà recordat –a banda de per la nefasta gestió– per haver alineat per primera vegada a la Lliga un onze d’onze països diferents, una autèntica ONU del futbol, el 17 de febrer contra el Betis.
L’1 de maig Jian Lizhang va aprofitar el web del club per escriure una carta l’afició. Deia això: “Hola a tothom! Veient el descens des d’una altra perspectiva, podem considerar-lo un desenllaç que ens permet afrontar el futur amb garanties i optimisme. L’any passat vam iniciar la nostra aventura d’una manera massa precipitada. Ara disposem d’una estructura millorada i diversos aspectes del nostre projecte ja s’estan complint. El desenvolupament del Granada és a llarg termini i necessita la nostra persistència i implicació total. El camí a seguir passa per augmentar la presència de joves talents espanyols i impulsar el nexe entre Espanya i la Xina. La passió i l’entusiasme seran la nostra bandera. Prometo que a tot estirar d’aquí dos anys tornarem a visitar els estadis de l’elit del futbol espanyol. Al futbol, el compromís és fins al final. La lluita és eterna”.
Aquest és l’equip que avui ha de derrotar el Madrid.