Barcelona té Cervantes, Calderón i Clara Campoamor

Un primer cop d’ull a la llista de carrers barcelonina permet veure noms d’escriptors nascuts a la regió de Madrid? Almenys els de Calderón de la Barca, Cervantes, Clara Campoamor, Manuel Azaña i Manuel Sacristán. La comparació, no obstant això, és enganyosa, ja que si ens referíssim als noms de la literatura castellana, la nòmina d’autors es multiplicaria, incloent-hi els nascuts a les dues Castelles actuals, Andalusia o les comunitats del nord. També apareixen autors en altres llengües, com ara Virginia Woolf, Simone de Beauvoir, Karl Marx i Ciceró, entre d’altres. Però als ulls dels madrilenys competeix en simbolisme amb no poques altres en què el rastre dels militars que van atemptar contra el Govern legítim del 1936 desapareix a favor d’homes i dones de lletres, més algun polític lleial i reconegut per la immensa majoria.

Així, el carrer del General Orgaz passarà a anomenar-se Fortunata y Jacinta en homenatge a la novel·la de Pérez Galdós; General Varela es dirà Julián Besteiro en honor del polític socialista; General Moscardó serà Edgar Neville per recordar aquest escriptor, pintor i cineasta; en comptes de Muñoz Grandes, un altre militar franquista, hi haurà el que va ser líder de Comissions Obreres, Marcelino Camacho, i en lloc de General Mola la llista de carrers honrarà l’estudiant i militant antifranquista Enrique Ruano, mort el 1969 sota custòdia policial.

Alguns dels nous noms no ho seran de persones sinó de topònims, la qual cosa en alguns casos ha molestat tant o més els nostàlgics que han protestat per la mesura. Són els casos de les places del Caudillo i Arriba España, que es convertiran en les d’El Pardo i la Charca Verde, respectivament. Tard però bé, el jou i les fletxes van al pou.