Picasso jacent
L’escultor que va ficar Franco en un frigorífic critica l’explotació del pintor que fa el turisme mostrant-lo al seu llit de mort
El cos de Pablo Picasso descansa, per fi, a la seva Màlaga natal. No es tracta, per descomptat, d’un fet real, sinó de l’última creació d’Eugenio Merino (Madrid, 1975), un artista que es va donar a conèixer al gran públic a la fira Arco 2012 amb una escultura hiperrealista de Francisco Franco ficat en un frigorífic d’una popular beguda, obra que li va causar importants problemes judicials per denúncies de la fundació que porta el nom del dictador.
La reproducció gairebé exacta d’un Picasso jacent, amb l’1,64 que mesurava l’artista malagueny i mudat amb la seva popular samarreta marinera, s’ofereix al públic a la seu de l’Alianza Francesa de Màlaga. Per accedir a l’estança on descansa el fals Picasso s’ha de travessar una porta flanquejada de grans cortines, i un cordó impedeix que els visitants puguin acostar-s’hi massa. A la làpida, feta en marbre que pretén ser de Carrara, el nom de l’artista, les dates del naixement i mort i la frase “Añorado por todos”.
“Naturalment es tracta d’una creació irònica, una al·legoria sobre la mort de Picasso que, en definitiva, és una crítica cap a com el turisme massificat està destruint les ciutats tal com les coneixíem”, assegura Eugenio Merino a aquest diari. La creació del madrileny es podrà veure fins a finals de juliol a la seu de l’Alianza, situada molt a prop de la casa natal del pintor malagueny i del museu dedicat a les seves obres. Ha estat comissariada per Javier Hirschfeld i Alfonso Silva, del grup Los Interventores, dos joves artistes i promotors culturals malaguenys. “Volem que aquest Picasso gairebé real es converteixi en una atracció més de la ciutat. Que figuri en els fullets turístics i que els guies la incloguin als seus recorreguts. Per descomptat, volem ressaltar que es tracta d’una falsedat, com gairebé tot el que té a veure amb Picasso a Màlaga, i que el visitant sigui conscient que, en cert sentit, se li està prenent el pèl”, afegeix Javier Hirtschfeld, que espera que aviat “es formin cues al carrer per veure’l”.
Merino, Silva i Hirtschfeld coincideixen a lamentar el procés que porta a expulsar del centre de les ciutats els habitants de tota la vida, en nom d’una política pensada exclusivament per al turista. “La intenció és que els malaguenys reflexionin sobre el que està passant al centre de la seva ciutat, on els pisos de sempre són ara apartaments turístics i les fruiteries de tota la vida s’han convertit en botigues d’imants per al frigorífic. En el centre de Màlaga ja és gairebé impossible poder comprar una barra de pa”, comenten. Però també desitgen que sigui un toc d’atenció per als grups de turistes, “perquè la destrucció de l’essència de les ciutats pel turisme massiu és un fenomen universal”, assenyala Silva. Rematada en silicona, Merino va fer un emmotllament en fang amb el cos d’una persona que mesurava el mateix que Picasso; per a les faccions de la cara va utilitzar totes les fotografies que va poder obtenir dels últims anys de l’artista, segons explica l’autor. El resultat sorprèn per la seva extraordinària semblança amb l’artista, fins al punt que alguns visitants menys informats arriben a creure que són davant del veritable cos embalsamat de Picasso. Eugenio Merino no creu que la seva creació sigui ofensiva “per a Picasso, ni per a ningú”. “Només vull parlar de com s’ha sobreexplotat la imatge de l’artista fins a límits gairebé ridículs”, explica.
Màlaga acull aquesta creació hiperrealista d’Eugenio Merino i espera “que es formin cues per veure’l”