Puigdemont allarga la mà, però avisa que no recularà
oeEl Govern desembarca a Madrid per demanar que es permeti el referèndum oeRajoy desafia el president a donar la cara al Congrés i l’acusa de fer “xantatge”
L’amfitriona Carmena. L’alcaldessa de Madrid, que va ser candidata per Podem, va rebre el president a les dependències municipals. Pablo Iglesias i Xavier Domènech també van anar a sentir Puigdemont.
El president esperarà “fins a l’últim minut de la pròrroga”, però hi haurà consulta
L’oferta és una nova operació Tarradellas que encaixi el referèndum en la llei
Carles Puigdemont havia planejat fa setmanes llançar des de Madrid una última oferta de pacte amb el Govern de Mariano Rajoy per celebrar un referèndum a Catalunya i s’aferrava al retorn de Josep Tarradellas de l’exili com a referent de gran operació d’Estat aliena a la cotilla de la Constitució, però l’ofensiva de l’Executiu central en les últimes hores ha fet que la proposta final es converteixi en l’inici d’un compte enrere cap al xoc institucional. Puigdemont esperarà una resposta de Rajoy “fins a l’últim minut de la pròrroga”, però, si no arriba, “el compromís del Govern és inviolable: celebrarem el referèndum”.
La cita a l’auditori de la Caja de Música del palau de Cibeles llogat a l’Ajuntament de Madrid va deixar un cert regust amarg al bloc independentista. El president, acompanyat per Oriol Junqueras i Raül Romeva, va pujar a l’escenari per reivindicar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i la voluntat de convocar un referèndum acordat amb el Govern central amb l’enèsim no de Rajoy ressonant des de la seu del PP i l’anunci de la Fiscalia d’investigar un antic esborrany de la llei de desconnexió.
Però ahir ningú no va parlar de declaració unilateral d’independència. Es va llançar la “invitació a un acord democràtic”, tal com es titulava la conferència, davant representants d’una vintena d’ambaixades –França, Alemanya, Itàlia, Israel, Bèlgica, Noruega, Japó...–, de la societat civil madrilenya, però sense presència governamental ni política aliena a l’independentisme més enllà de Pablo Iglesias o el portaveu del PNB Aitor Esteban. L’alcaldessa Manuela Carmena els havia rebut abans de la conferència.
L’obsessió de Puigdemont és evitar el paper d’intransigent en el conflicte entre la Generalitat i el Govern central, encara que a ERC ahir ja hi havia qui assenyalava com a sobrer el pas per Madrid. Al president, doncs, només li quedava el bon to, defensar que el procés sobiranista no és “cap desafiament, ni un suflé, ni una malaltia”, per, al final, engegar el comptador: “No serà l’últim rebuig, però no n’hi haurà gaires més”; “el temps no ens sobra”.
La proposta que va llançar Puigdemont parteix del reconeixement de Rajoy en el seu debat d’investidura que la qüestió catalana és “el repte més greu que té Espanya”, i ho va enllaçar amb unes paraules
de l’abril del 1990 a Girona del llavors príncep Felip: “La democràcia expressa els seus projectes a les urnes”. Així, va instar Rajoy a asseure’s a negociar “sense condicions, amenaces ni subterfugis” en lloc de deixar la resolució del conflicte als tribunals. També va rebutjar “maniobres” com l’última oferta de debatre al Congrés, que va equiparar amb el cop de porta al pla Ibarretxe. “No enganyem ningú, ni fem perdre el temps a ningú”. L’única sortida que veu factible Puigdemont és una altra operació Tarradellas fruit de la “voluntat política”. Un acord entre governs, ratificat als parlaments respectius i per la ciutadania.
I aquí rau el punt de partida de la proposta. La “inviolabilitat” del compromís del Govern català amb la convocatòria del referèndum d’independència. Puigdemont va allargar la mà més enllà del Govern de Rajoy i va fer una crida a la societat civil espanyola –en correspondència al mig milió de firmes recollides pel Pacte Nacional pel Referèndum– perquè “faci seva la via de l’acord” que permeti definir la pregunta d’un referèndum, les condicions per considerar vàlids els resultats i el compromís per implementar-los.
En els plans de Puigdemont potser no hi ha acord, però no pot no haver-hi referèndum. “L’Estat no disposa de poder per frenar tanta democràcia”, va avisar, cosa que va arrencar uns tímids aplaudiments. També Junqueras havia fet seu el compromís amb la consulta “més enllà de condemnes i inhabilitacions”, fins i tot posant en relleu que “molts estem en política només de passada”; i Romeva va alertar que “no hi ha un problema català, però Espanya es juga la seva democràcia a Catalunya”.
Puigdemont preveu traslladar la proposta formalment al Govern de Rajoy abans de donar per esgotat el temps de l’acord en les properes setmanes. Serà llavors el moment de citar partits defensors del referèndum i entitats sobiranistes per definir la pregunta i la data de la consulta i conjugar-la amb la mobilització ciutadana i la defensa dels càrrecs públics en els tribunals.
Això va ser ahir. De tornada a Barcelona, tornava a imposar-se la tasca diària. El Consell Executiu ha de decidir avui si varia la seva acusació en el judici del Palau de la Música i afegeix CDC, tal com li reclama el Parlament. ERC ho continua tenint clar, però els equilibris al PDECat obliguen el Govern a moure’s en el terreny de la “convivència cívica de la discrepància”.
“L’Estat no disposa de poder per frenar tanta democràcia”, conclou Puigdemont
El Govern apel·la a la societat civil espanyola davant la demanda catalana