Sánchez topa amb les primeres tensions amb els dirigents territorials

Rajoy descarta un avanç electoral pel relleu a la cúpula del PSOE i va admetre que encara no havia trucat al guanyador de les primàries

Mentre Mariano Rajoy assegurava que el retorn de Pedro Sánchez no pertorbarà els seus plans per a la legislatura, el flamant guanyador de les primàries va veure ahir com ressorgien les friccions dins del partit. Alguns dels afins van amenaçar els barons territorials partidaris de Susana Díaz, que es divideixen entre els que propugnen donar guerra i els que volen girar full.

L’enorme ressaca provocada pel terratrèmol de les primàries va posar en evidència, ja el dia després, que Pedro Sánchez no té un camí de roses per davant. Continuarà sent tan dur i pedregós com el va tenir quan era al capdavant del PSOE. Per començar, a les seves pròpies files, cohesionades en contra de Susana Díaz i dels seus líders territorials afins, també hi ha posicions molt diferents i discordants. Aconseguit el triomf, ara toca gestionar-lo. I no serà senzill. “Abans que res, molta calma”, recepten tant alguns dirigents afins a Sánchez com alguns dels que van fer costat a Díaz. Als dos fronts hi ha qui demana calmar els ànims –molt encesos– i refredar la situació. Però a les dues trinxeres també hi ha qui reclama revenja.

Així, una de les coordinadores de la campanya de Sánchez, l’asturiana Adriana Lastra –enfrontada amb el president del Principat i de la gestora, Javier Fernández–, va instar a demanar perdó als líders territorials que van donar suport a Díaz davant el sentir majoritari de les seves federacions. “Ha estat una lliçó exemplar per a molts d’aquests barons, perquè van deixar de representar els seus militants”, va dir. “O comencen a representar bé els seus companys o deixen de fer-ho”, va amenaçar. Les primàries, en què la majoria de líders territorials podran revalidar el càrrec o bé perdre'l, tindran lloc abans de l’estiu.

No obstant això, el mateix Sánchez, abans de la seva victòria, va intentar calmar uns barons en ebullició: “No entraré en cap qüestionament dels dirigents territorials”. I, al seu equip, José Luis Ábalos o Susana Sumelzo –també enfrontats als seus respectius líders territorials, el valencià Ximo Puig i l’aragonès Javier Lambán– rebutjaven obrir una guerra contra els presidents fidels a Díaz. “Ells tenen el poder territorial i estarem condemnats a entendre’ns. Així que, l’endemà, hi haurà més unitat”, deien. Ahir Ábalos i Sumelzo van discrepar públicament de Lastra i van rebutjar que ningú hagi de demanar perdó, tot i que sí que han d’obrir “una reflexió”. “Ningú no ha de patir cap tipus de conseqüència a causa de la seva posició”, va concloure Ábalos. “Hem de mirar cap endavant i començar a treballar tots junts; no podem estar recreant-nos en el passat”, sostenia Sumelzo.

Sánchez, al seu torn, va començar a perfilar els seus equips. El més urgent és nomenar un nou portaveu al Congrés després de la dimissió d’Antonio Hernando. I entre els candidats hi ha Lastra i Ábalos.

Quant a les tropes derrotades afins a Díaz, també hi ha divisió. Uns pensen que és moment de girar full: “Ara és el temps d’altres”. I hi ha qui s’imposa una reflexió: “És

obvi que ja no sé interpretar el meu partit”. I insten els presidents autonòmics a replegar-se en els seus governs, posar-se a treballar i no continuar embrancats en una guerra sense fi. La mateixa Díaz va mostrar-se ahir més pacífica: “Ara el que toca és centrar-nos en Andalusia i col·laborar i ajudar Pedro Sánchez en allò que ens demani”. Ara bé, alhora va precipitar al 19 de juny les primàries per revalidar el càrrec de líder dels socialistes andalusos; just l’endemà del congrés federal del PSOE. Busca així, segons els seus adversaris, d’impedir un candidat alternatiu. Aquests també temen que Díaz pretengui liderar una posició hostil a Sánchez durant el congrés del pròxim 17 i 18 de juny. En canvi, un dels seus entusiastes, Zapatero, va receptar pau: “Cal saber guanyar i perdre”.