Un Nobel contra Trump
L’acadèmic critica el dirigisme del president dels EUA
El premi Nobel d’Economia Edmund Phelps va dir ahir que el programa econòmic de Trump té moltes semblances amb el de Mussolini.
Si la història es repeteix com a farsa, com deia Marx, ja ha començat l’espectacle. En una trobada amb la premsa durant la seva estada a Barcelona, el premi Nobel d’Economia Edmund Phelps va carregar durament contra l’intervencionisme del president dels EUA, Donald Trump, i el va equiparar amb fantasmes del passat.
“Em recorda un planificador econòmic a l’estil dels anys trenta o quaranta. Vol privilegiar alguns sectors en lloc d’altres, distorsionar al seu aire el comerç. Les seves idees evoquen les de l’economia corporativista de Benito Mussolini”, va afirmar el prestigiós acadèmic.
La comparació va pujar de to quan va evocar un altre dictador d’aquella època. “També Adolf Hitler va recórrer al proteccionisme a Alemanya, va tancar els intercanvis amb l’objectiu d’afavorir certs sectors, però la conseqüència va ser la caiguda de la productivitat”.
A Phelps, com ja es deu haver intuït, no el convenç el programa del nou president nord-americà, allunyat dels ideals liberals que aquest professor defensa. “El mercat creu en els beneficis que s’obtindran gràcies a les seves retallades d’impostos, però Trump no ha explicat com es pagaran. Això de que amb menys tributs les empreses invertiran més i tindran més guanys s’ha demostrat com una hipòtesi errònia des dels temps de Ronald Reagan. O cal reduir despeses o augmentar altres taxes. La reducció fiscal no pot sortir de franc”, va assegurar.
El Nobel acaba de publicar un llibre, Una prosperitat inaudita (RBA), en el qual defensa la innovació com a motor del creixement. I afirma que aquest motor està embussat, perquè en termes agregats la innovació ha caigut a zero en molts països occidentals, que “han traït els seus ideals de modernitat”.
Com a conseqüència, s’han perdut “bons llocs de treball” als EUA al sector manufacturer i això fa, d’acord amb la seva anàlisi, que el malestar creixi i derivi en l’auge dels populismes.
Encara que entén el fenomen, Phelps es va mostrar molt crític sobre la naturalesa d’aquestes reivindicacions. “L’economia ha fallat a la societat, però la societat també li ha fallat a l’economia”, va resumir.
Per afegir: “Aquesta gent creu que el Govern li deu alguna cosa. Argumenten que existeix el dret a cobrar el salari que cobraven abans. D’on han tret que existeix un dret així?”.
En aquesta mateixa línia, l’acadèmic de Colúmbia va mostrar el seu profund “menyspreu” per la teoria de la renda universal bàsica, una proposta que també comença a tenir cert eco a Silicon Valley davant el repte que suposa l’automatització de la feina. “És una desgràcia. I és un desastre des del punt de vista moral. Aquesta renda interferiria en els processos productius i, en última instància, deprimiria els salaris reals”. Per Phelps, no es tracta de tenir por dels robots. “Em preocupa més aviat que la feina acabi sent menys atractiva”.
Phelps va ingressar la setmana passada a la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona (RAEU), com a acadèmic d’honor. En el seu discurs, va alertar que Europa “està malalta”.
Sense ocultar la seva admiració per grans intel·lectuals europeus, des de Pico della Mirandola fins a Cervantes, Martí Luter i Montaigne, el Nobel va fer una crida “perquè es torni a tenir curiositat, a arriscar i experimentar”. Les altres lliçons de la història.
El catedràtic de Colúmbia ha ingressat a la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona