Turquia obre el judici a 38 generals colpistes
Màxima seguretat en una macrosala construïda expressament a la presó
A Turquia s’han girat la truita i ja no són els militars els que jutgen civils per les seves activitats polítiques sinó militars sediciosos que han de respondre davant un tribunal civil. Ni més ni menys que dos-cents oficials –entre ells 38 generals– s’asseuen des d’ahir al banc dels acusats, acusats d’instigar i executar el cop d’Estat del passat 15 de juliol, derrotat al carrer amb un cost de 250 morts i 2.735 ferits. La presumpta cúpula colpista es completa amb una dotzena de civils, entre ells el presumpte capitost de la trama, el predicador multimilionari Fethullah Gülen, que serà jutjat en absència, ja que el país que li brinda refugi des del 1999, els EUA, no ha atès la sol·licitud d’extradició.
El judici se celebra en una sala amb capacitat per a 1.600 persones construïda expressament a la mateixa presó dels afores d’Ankara on estan confinats. Després de tancar l’espai aeri circumdant, els acusats van desfilar ahir entre esbroncades, fortament custodiats i en aparent bon estat. Res a veure amb l’aspecte moradenc amb què van ser exhibits al cap de pocs dies de l’intent. Singularment Akin Öztürk, cap de l’Estat Major de l’Aire fins pocs mesos abans del cop, així com l’antic ajudant de camp del president Recep Tayyip Erdogan, o el germà del vicepresident del seu partit, que només va ser rellevat del seu càrrec abans-d’ahir.
Öztürk, el militar de més rang, està acusat d’haver ordenat des de la base d’Akinci l’enlairament dels 35 F-16 rebels i dels 37 helicòpters que, entre altres objectius, van bombardejar el Parlament. A aquella mateixa base va ser conduït el cap de l’Estat Major, Hulusi Akar, algú molt interessat en l’islam durant la seva joventut i padrí de casament de la filla d’Erdogan. Segons ell, el van pressionar perquè s’unís al cop i li van oferir posar-lo al telèfon amb l’imam Gülen.
Tot i això, des del moment en què milions de persones van sortir al carrer en senyal de repulsa a totes les ciutats de Turquia, el cop estava condemnat, encara que moriria matant.
Segons l’exposició del fiscal, el cap de la trama civil a Turquia seria el professor de Teologia i declarat gülenista Adil Öksüz, que va ser detingut però després posat en llibertat, presumptament per un dels centenars de jutges fidels a Gülen, després acomiadats. La intel·ligència turca va detectar que mentre estava en fuga havia rebut una trucada de l’ambaixada dels Estats Units, “per informarlo que el seu visat havia estat cancel·lat”. Cal dir que la trama colpista es comunicava amb una app d’encriptament pròpia, Bylock.
Les revelacions del judici poden enrarir encara més les ja tenses relacions amb els EUA, on Gülen rep una fortuna en fons estatals i federals per operar centenars d’escoles concertades, particularment a Texas.
El cas és que, malgrat les evidències que Ankara diu haver facilitat, EUA no només protegeix Fehullah Gülen sinó que The Washington Post li va oferir una tribuna autoexculpatòria el mateix dia en què l’home a qui presumptament va ordenar assassinar, el president Erdogan, aterrava a la capital dels Estats Units.
Tot i això, a Turquia ningú no té el menor dubte que Gülen és darrere de la conspiració i en tot cas recriminen a Erdogan que –per comunió d’interessos– esperés fins al 2013 per començar a desbaratar la seva organització.
El presumpte organitzador, Fethullah Gülen, refugiat als EUA, serà jutjat en absència