Fase d’ignició
Hi ha tres dies de maig del 2017 que haurem de recordar amb un cercle vermell.
Divendres, 20 de maig: es registra la moció de censura de Podem. Diumenge, 21: victòria de Pedro Sánchez a les primàries socialistes, amb deu punts d’avantatge sobre la candidata oficialista Susana Díaz. Dilluns,
22: conferència del president de la Generalitat a Madrid advertint que posa la directa, mentre Mariano Rajoy li respon que es mantindrà ferm com una roca davant qualsevol iniciativa de caràcter unilateral.
La fase d’ignició de la crisi política espanyola comença ara. Ara que l’economia sembla que remunta i tots els mals humors socials afloren amb menys por. Tothom al seu lloc. Cordeu-vos els cinturons, que hi haurà xocs. Més d’un.
En l’acte d’ahir a l’auditori de l’Ajuntament de Madrid, gairebé amb més periodistes que assistents, els tres conferenciants catalans semblaven un cor angelical. Ni una paraula més alta que l’altra. Gairebé cap menció a la independència. Sobiranisme versallesc. El president Carles Puigdemont va ser el més directe de tots tres: “El nostre compromís és inviolable”. Puigdemont és el que té més ganes que comenci el ball. Ha calculat els possibles danys personals i està disposat a assumir-los. Si el president de la Generalitat no frena, ningú del seu Govern no ho farà. La constant radiació dels cràters Pujol i Palau de la Música tampoc no afavoreix un canvi de plans. Unes eleccions catalanes a curt termini deixarien triturat el PDECat, dotat d’unes planxes protectores que no resisteixen el cobalt de la “mare superiora”.
Rajoy tampoc no pot frenar. Si intenta desactivar la qüestió catalana amb una oferta creativa, corre el risc que se li revolti l’ala dreta del seu electorat, en un moment en què torna a tenir molts votants desmobilitzats per la nova onada d’escàndols. El Partit Alfa espanyol, amb el vent d’Europa i de l’economia a favor seu, ara es troba en aigües perilloses. El canal d’Isabel II baixa tèrbol, la Guàrdia Civil fa la seva feina i els fiscals no es deixen embridar. Rajoy tampoc no podria convocar eleccions anticipades, en aquests moments.
Tot això ja ho sabíem, o ho podíem suposar. La principal novetat del mes de maig és la victòria de Sánchez a les primàries del PSOE. S’ha trencat un eix del sistema. Clamorosa derrota d’una poderosa coalició oficialista molt ancorada a Madrid i Sevilla. S’acaba de trencar la política de “concertació nacional”, garantida per la gestora socialista. Fins fa una setmana, Rajoy podia trucar a Javier Fernández, president de la gestora, per pactar. En cas d’urgència, Alfredo Pérez Rubalcaba. Amb Sánchez no hi ha interlocució. Rajoy ni tan sols l’ha trucat per felicitar-lo.
El PSOE sembla que vira cap a l’esquerra i Podem actua com el Cinquè Regiment. Força d’assalt. Les seves dues mocions de censura no prosperaran, però pretenen obrir bretxa.
La immobilitat se li complica a Rajoy.
La victòria de Sánchez posa fi a la política de “concertació nacional” entre el PP i els notables socialistes