La llei de la independència
Fa prop de dos anys que un petit grup de dirigents de l’independentisme treballa en la “llei de transitorietat jurídica”, coneguda com a llei de ruptura. Aquell text es convertirà, juntament amb el referèndum, en protagonista d’aquest tram final del procés sobiranista, ja que suposa a la pràctica una declaració d’independència tal com està concebuda.
De fet, al final de la passada legislatura els diputats de Convergència i Esquerra asseguraven que la norma ja estava gairebé llesta, que es podia aprovar en qualsevol moment, però finalment es va deixar per a una ocasió millor. Pel camí van arribar les eleccions del 27 de setembre del 2015, convocades per Artur Mas com un plebiscit que havia de substituir el referèndum. Si el resultat donava la majoria als independentistes, s’iniciaria el procés que culminaria en la secessió en un termini de 18 mesos. Textualment, s’aprovaria en el Parlament “una declaració solemne en la qual es proclamarà que s’inicia el procés d’independència”. Per què cal esperar 18 mesos per aplicar-lo? Perquè se suposava que era necessari preparar Catalunya per afrontar la desconnexió.
Però el resultat del 27-S no va ser el que esperava l’independentisme, que va aconseguir la majoria absoluta en escons, però es va quedar en el 47,8% dels vots. I això va obligar a variar els plans. Mas podia haver frenat aquí i haver situat els catalans a intentar-ho en les següents eleccions, però va donar per fet que s’havia aconseguit l’objectiu i que començaven els preparatius.
La realitat, tot i això, va portar a fer un pas enrere i recuperar el referèndum abans de fer el salt a la secessió. Així, en aquests 18 mesos (de fet n’han transcorregut 20) s’han anat compaginant els preparatius del referèndum i els de la llei de transitorietat jurídica, que ve a ser la declaració d’independència promesa en les eleccions.
Així com els preparatius del referèndum s’han activat recentment, el contingut de la llei de transitorietat ha anat elaborant-se i reelaborant-se durant tot aquest temps en el màxim secret. El text que ahir va publicar
El País és un dels esborranys més extensos, però data de fa gairebé un any, segons fonts de l’equip que hi treballa. L’esborrany publicat preveu des del català com a única llengua oficial al nomenament del president del Tribunal Suprem per part del president de la Generalitat...
De fet, la majoria de documents sobre la llei estan trossejats per evitar fugues d’informació que en revelin el contingut complet. Aquesta norma, simplificant, és una cosa així com una petita Constitució provisional. És a dir, pretén ser la norma màxima de l’ordenament jurídic del nou Estat català fins que s’aprovi una nova Carta Magna. El Govern va revelar al seu dia l’índex i l’article 1, en el qual Catalunya es defineix com “una República de dret, democràtica i social.”
Però en aquesta fase final del procés la llei de transitorietat jurídica està subjecta a decisions polítiques que encara no s’han pres. Per exemple, hi ha alguns dirigents que consideren que s’ha d’aprovar la llei incloent-hi la convocatòria del referèndum (és la via de la desobediència més dràstica); d’altres estimen que s’ha d’aprovar la llei però puntualitzant que no entrarà en vigor fins que es conegui el resultat de la consulta, i, finalment, hi ha els qui sostenen que primer s’ha de convocar i celebrar el referèndum i, després la llei. Els qui defensen aquella última opció argumenten que la majoria de la població catalana dona suport a la consulta, però molts no estan d’acord a aprovar abans una llei que, en la pràctica, suposa una proclamació d’independència. El que no és clar és què cal fer si finalment no és possible celebrar el referèndum, encara que el document revelat ahir aposta per la DUI.
Tot depèn de com evolucionin els esdeveniments els pròxims mesos, ja que al setembre tindrà lloc el desenllaç. Els dirigents independentistes estan entossudits a afegir els comuns a la causa de la consulta, i si això no és possible, almenys convèncer els seus votants, i això pot condicionar l’estratègia sobre la llei de desconnexió. Una norma que té per ideòleg Carles Viver Pi-Sunyer, exmagistrat del Constitucional, pare de la màxima segons la qual el salt a la independència tindrà totes les garanties perquè es passa “de la llei (espanyola) a la llei (catalana)”.
Segons aquesta teoria, la llei de transitorietat serà la norma més important que hagi aprovat el Parlament, encara que tindrà un procés de debat exprés i el seu contingut es manté en secret amb l’argument d’evitar que el Govern de Rajoy en promogui la impugnació (una precaució que no deixa de ser contradictòria amb el seu caràcter rupturista), però també per permetre modificar-la segons convingui a l’estratègia i els esdeveniments dels pròxims mesos.
Els independentistes debaten com culminar la llei de transitorietat, que hauria de proclamar la ruptura de facto