Bon moment per a la indústria de l’autobús
na de les conseqüències del turbulent moment polític que viu Espanya és la revitalització del sector de lloguer d’autobusos. Se’n contracten per proveir de figurants els mítings previs a les primàries del PSOE. O per, animats per l’ANC, acompanyar imputats als jutjats i celebrar una campanya del sí tan descaradament astuta que defensa el sí al referèndum en general i el sí com a resposta en particular. O per celebrar la moció de censura de Podem a la Puerta del Sol, amb prou gent perquè els plans televisius transmetin la sensació de multitud d’una escena d’acció de pel·lícula xinesa.
Més enllà dels fums del Tramabús o de l’apologia nostàlgica dels autobusos que van portar més culers a Wembley dels que hi cabien, el transport de persones està d’enhorabona. En el cas de Podem, l’èmfasi renovador no es nota només en la decoració de vehicles. Al míting, Pablo Iglesias va tornar a desplegar un mode retòric que recorda la cadència de lletania indignada i percussora del rap. Xavier Domènech, en canvi, va cloure la seva intervenció amb una frase digna d’un Paulo Coelho passat d’ecstasy: “Estimeu-vos i sereu feliços!”. Entenc que en el fragor de la Puerta del Sol hom pugui sentir la temptació de deixar anar parides per aspersió. Però és temerari recomanar segons què. Tothom sap que estimarse i ser feliç són activitats independents, que gairebé mai conflueixen. És veritat que, fugaçment, pot semblar que ets feliç mentre estimes, sobretot si ets amorosament correspost. Però, posats a fer promeses que no podrà complir, Domènech s’hauria de cenyir al repertori d’incompliments polítics i deixar-li la complexitat ancestral dels miratges amorosos a Risto Mejide, que viu un moment de redundant, corporativa, televisiva, amorosa i matrimonial felicitat.
¿I les primàries socialistes? No en volia parlar perquè hem exhaurit tots els excedents de comentaris sarcàstics sobre la matèria. Per sort, La Vanguardia de diumenge es va sumar a l’anàlisi amb, a més d’articles d’autèntics especialistes, un anunci a tota pàgina. Raimat ha iniciat una campanya per facilitar la tria de vins de taula. Per fer-ho, proposa la imatge d’un Roger de Gràcia moderadament retocat pel Photoshop. Com a prescriptor –no sé si del dubte o de la convicció vinícola–, De Gràcia ens convida a tastar una ampolla d’Abadia sota un lema publicitari que, vistos els resultats, ha influït en els votants de les primàries. Contra la supèrbia orgànica i folklòrica i la cantarella matriarcal de Susana Díaz, els militants semblen haver tingut en compte el missatge de Raimat: “La increïble sensació d’escollir bé”.
Iglesias va tornar a desplegar un estil retòric que recorda la cadència del rap