No serà fàcil
Hi ha victòries que tenen un regust ben amarg; el risc de la divisió no és un bon horitzó i no cal ni preveure’l ni tampoc descartar-lo
Pedro Sánchez ha guanyat les primàries del PSOE. Amb una gran participació de la militància, els socialistes han donat la victòria al seu ex-secretari general, davant de Susana Díaz i de Patxi López. D’aquest resultat se’n podran fer moltes lectures. Segurament, ben diferents. I s’hi pronunciaran analistes i comentaristes que no tenen cap filiació socialista. I, precisament, el que no s’ha d’oblidar és que aquesta era una decisió que corresponia adoptar a la militància socialista i la seva voluntat és l’única que caldrà tenir en compte.
I aquesta és una decisió que no és irrellevant. Tindrà conseqüències. De fet, tot apunta que pot canviar profundament el panorama de la política espanyola. Un apropament entre Podem i el nou PSOE pot definir un escenari molt més radicalitzat i tens al Parlament espanyol. De fet, la moció de censura presentada per Podem serà el primer test d’aquesta nova situació. En la concentració del dissabte passat a Madrid, Pablo Iglesias ja destacava que era més important el carrer que el Parlament; aquest, afirmava, no representa el carrer. Serà aquesta la mateixa actitud del Partit Socialista a partir d’ara?
Tots els candidats a les primàries socialistes es van comprometre a mantenir la unitat del partit, però no sembla una tasca fàcil. S’han dit coses molt incòmodes, s’han definit propòsits diferents i s’han marcat estils molt contradictoris. Ara, recuperar la unitat serà difícil, sobretot quan sembla que s’ha trencat el lligam entre els lideratges històrics i els nous protagonistes del moment. Certament, això no seria bo; necessitem partits forts capaços de relligar la voluntat de canvi amb la fidelitat als valors servits des dels llargs anys d’una història al servei de la democràcia. Tot Europa, especialment els països del sud, no troba mecanismes eficaços per aconseguir aquest equilibri. Segurament, ara i aquí, això també ens tocarà viure-ho.
Pedro Sánchez té una papereta ben difícil d’administrar. Hi ha victòries que tenen un regust ben amarg. El risc de la divisió no és un bon horitzó, i no cal ni preveure’l ni tampoc descartarlo. El que sí que se sap és que el risc hi és i això, per si sol, limita i condiciona la política per portar a terme. Especialment quan tota la societat viu problemes importants que demanen mesures urgents, algunes d’especial transcendència. La situació que genera el resultat de les primàries socialistes no defineix un escenari que ajudi a l’adopció eficaç d’aquestes mesures.
Ara el que sembla és que Podem ha guanyat. En tot cas, el que podia interessar a Pablo Iglesias era la victòria de Pedro Sánchez. Com dèiem, la moció de censura posarà a prova com afecta la política del PSOE aquest nou lideratge. I, sobretot, si el que es busca és el suport del carrer o el del Parlament. En el fons, aquesta és la qüestió i s’entén que Podem ho tingui clar; el PSOE de Pedro Sánchez per qui optarà?
Els socialistes ja han fet les seves primàries; ara els toca definir un projecte i escollir els socis amb els quals pensen portar-lo a terme. No serà fàcil; per a ningú. Ni per als altres partits, ni per a les institucions, ni per a la mateixa societat a la qual alguns volen cridar a mobilitzarse. Una cosa és que el carrer sigui important i una altra és que es vulgui traslladar al carrer la responsabilitat de resoldre els problemes. Sí, segur, no serà fàcil.