Quilòmetre zero
Que content que sortia al balcó de la seu del carrer Ferraz Pedro Sánchez quan l’escrutini de les urnes diumenge a la nit el feia guanyador de les primàries del PSOE amb el suport majoritari de la militància per fi comptada. Quina sorpresa la traducció inversa dels avals en vots, diferència insalvable entre el que s’avala amb el temor que s’arribi a conèixer i el que es vota quan hi ha garantia de secret. Quina ruptura del pronòstic contra el vent de l’aparell i la fusta mediàtica. Que suggestiva la frase “quilòmetre zero del gran canvi polític” amb què el vencedor ha caracteritzat les primàries.
Perquè cal reconèixer que el zero és una convenció universal, que va canviar la història de la humanitat. Una altra cosa és que ningú no es presentés amb aquell invent al Registre de la Propietat per inscriure’l, en comptes de fer com Sabina en la seva cançó que va posar a nom d’una nòvia totes les onades del mar. Després, del zero com a origen dels números naturals vam anar passant a altres aplicacions i així ens trobem l’any zero o el quilòmetre zero que, pel que fa a totes les carreteres radials espanyoles, es troba assenyalat al paviment davant de la Reial Casa de Correus de la Puerta del Sol de Madrid.
L’afany per situar-se en el quilòmetre zero transmet certa pretensió d’adamisme, d’inaugurar la història sense reconèixer antecedents. Els resultats suposen una desautorització de tots els socialistes llampants que es van sumar a la candidatura de Susana Díaz. El zero és un punt inextens i Punto cero és també el títol de l’antologia de José Ángel Valente en què figura el poema “Melancolía del destierro”, que els líders polítics haurien de memoritzar perquè “Lo peor es creer / que se tiene razón por haberla tenido / o esperar que la historia devane los relojes / y nos devuelva intactos / al tiempo en que quisiéramos que todo comenzase…”.
Ara Pedro Sánchez, sense escó al Congrés, haurà d’optar entre la venjança o sumar els seus rivals, que han acreditat tan bona voluntat en el cas de Patxi López com mal perdre en el de Susana Díaz. Haurà de triar entre l’afalac a la militància o la sintonia amb els electors, entre l’autonomia o el lliurament a Pablo Manuel i als indepes. Atents.