Les universitats catalanes no reben prou diners públics per pagar les nòmines UB, UAB i UPC alerten que amb el pressupost actual saltaran dels rànquings
La inversió de la Generalitat en les universitats públiques és del tot insuficient per fer el pagament de les nòmines de professors i per rehabilitar edificis i renovar laboratoris. Menys encara per invertir en el futur contractant joves talents internacionals o redissenyant una nova oferta de titulacions que doni resposta a les necessitats futures. Amb aquesta gravetat ho van exposar ahir tres rectors catalans que dirigeixen, reconeixent certes filigranes financeres, els campus més grans de Catalunya, i que aglutinen el 70% dels universitaris.
Joan Elias (Universitat de Barcelona), Margarita Arboix (Universitat Autònoma de Barcelona) i Enric Fossas (Universitat Politècnica de Catalunya) van denunciar que la infrafinanciació pública els obliga a dependre del pagament de les matrícules dels alumnes –que consideren que haurien de ser gratuïtes– i de l’obtenció de fons externs destinats a la investigació.
Els rectors reclamen “a curt termini” un augment del pressupost per al sistema universitari de mil milions, una xifra similar a la d’abans de la crisi i gairebé 300 milions per sobre dels actuals 780. Exigeixen un nou model de repartiment de fons públics entre les universitats, una part dels quals hauria d’estar vinculat a criteris de resultats: així, els seus centres estarien per davant d’altres catalans.
“La situació és tan insostenible”, es va lamentar Elias, “que, en poc temps, deixarem de ser un sistema qualificat d’excel·lent, que ho és gràcies a l’esforç i voluntarisme dels docents, i caurem de les bones posicions en els rànquings actuals”. Acompanyant el responsable de la UB, Arboix i Fossas van exposar la situació crítica dels seus campus quant a envelliment de plantilla, falta de relleu generacional (“se’ns en van els millors”), necessitat d’utilitzar “trampes” com els “falsos associats”, la nul·la autonomia per a la contractació i les dificultats en el pagament del manteniment d’edificis en aspectes bàsics (“no podem ni pintar”) o en el compliment de la legislació en temes de medi ambient.
El rector de la UPC va assegurar que les despeses de plantilla de la Politècnica ascendeixen a 285 milions, quan el finançament base assignat és de 135 milions. “La diferència es compensa amb finançament per projectes europeus, transferències de coneixement i el pagament de les taxes per part dels alumnes”. L’estrangulació financera “ens obliga a dir ‘no, no i no’ a qualsevol projecte, cosa que perjudica el futur de les persones i el de la institució”, va avisar Fossas.
Amb el nou model proposat pels tres rectors –que van justificar la seva reivindicació fora de l’associació d’universitats públiques, l’ACUP, perquè els tres centres comparteixen característiques similars, com ara l’envelliment de plantilla– el
Els rectors demanen mil milions i que el Govern garanteixi el pagament de personal i les reformes d’edificis
Govern es comprometria a garantir la despesa de la plantilla i la reforma de les infraestructures de tots els campus i repartiria una part del pressupost (propera al 10%) de forma variable, en funció de l’excel·lència i no amb criteris de “territorialitat” o d’avenços en investigació no capdavantera.
Aquesta supervivència econòmica impedeix, segons tots tres, retenir i captar talent jove, competir en concursos internacionals i canviar les titulacions. Per a la rectora de la UAB, és el moment de repensar les noves titulacions acadèmiques, fet que requereix formació en professorat i renovació d’espais per fer pràctiques. “No es pot fer innovació sense cost, i això és el que han entès Itàlia i Portugal, per exemple, on els Governs han apostat fort per la universitat”, va emfatitzar Arboix.
Els rectors van indicar que el pressupost dels mil milions per a totes les universitats hauria de ser del doble o el triple per arribar al nivell dels centres homòlegs europeus (veure requadre). “No es pot predicar que volem una societat basada en el coneixement i, després, no invertir en els centres que són dipositaris de la formació”, reblava Elias.
El director general d’Universitats, Josep Pallarès, va respondre als rectors que millorar el finançament de les universitats és un dels objectius del Govern, i que formarà part del futur Pacte Nacional d’Universitats.