‘CSI Miami’ per datar els romans de Sitges
Una funerària es fa càrrec del cost de la investigació als Estats Units de les restes desenterrades per una llevantada a la platja, al costat de l’antiga L’Atlàntida
L’arqueòleg sitgetà Joan Garcia Targa s’ha embarcat en un projecte que ell mateix afirma que se situa “entre l’arqueologia i la detectivesca”. Es tracta d’anar més enllà en la investigació iniciada a partir del descobriment casual el febrer passat, arran d’una llevantada, de les restes d’una tomba romana, definida per unes teules que delimitaven un espai rectangular amb la presència de restes humanes, al costat de l’antiga discoteca L’Atlàntida de Sitges i molt a prop del mar. Mostres de dos dels tres cadàvers han estat enviades al laboratori Beta Analytics Inc. de Miami (EUA) amb l’objectiu de datarles amb més rigor, a través d’un estudi basat en el carboni 14. Volen “precisar més bé el moment de l’enterrament dintre del període romà, tal i com es desprèn de les teules que acompanyen un dels cossos”, segons Garcia Targa. Aquesta prova química –la datació basada en el radiocarboni– permetrà fitar el marge cronològic que aquest arqueòleg sitgetà suposa, inicialment, que pot oscil·lar entre els segles I i V-VI després de Crist. Els resultats ja es podrien conèixer a principis del mes que ve.
Es dona el cas curiós que aquesta recerca detectivesca ha estat possible gràcies al fet que el seu cost ha estat assumit per Altima Serveis Funeraris Integrals-Gic de Nomber, una de les companyies catalanes en la gestió de serveis funeraris, crematoris i cementiris. Joan Garcia Targa explica que “en el moment de recerca d’un patrocinador per ajudar-nos a fer aquesta anàlisi vam pensar en aquesta empresa, donada la temàtica específica”. Després d’una reunió a l’Ajuntament de Sitges, promoguda per la regidora de Serveis Urbans i Recursos Humans, Carme Almirall, van aconseguir la implicació d’Altima en aquest projecte d’investigació.
Paral·lelament s’ha abordat una anàlisi de les restes a càrrec de l’antropòloga Núria Armentano. Aquest estudi permetrà saber amb més precisió l’edat, possibles malalties, causa o causes de la mort i qualitat de vida que van tenir l’home adult i la noia jove. Les restes del tercer cadàver desenterrat, un bebè, van ser molts escadusseres i poc significatives per fer aquesta anàlisi antropològica. Inicialment es va informar que les restes humanes corresponien a un individu masculí d’una trentena d’anys amb algunes patologies òssies pendents de precisar. Associats a aquest home es van trobar uns quants fragments conservats d’un nen petit, al voltant d’un any d’edat. També es va trobar un segon cos bastant sencer, corresponent a una dona d’edat juvenil, d’uns 16 anys, disposada de costat, dins les teules que conformaven inicialment un receptacle tancat com un taüt. També es va efectuar una topografia molt exhaustiva del lloc de la troballa i de l’entorn a càrrec de Marc Clavaguera Castells, que permetrà definir més bé la zona i disposar d’un plànol per a futures possibles intervencions arqueològiques en aquesta zona de Sitges. És possible que les restes excavades tinguin alguna relació amb el jaciment identificat com a Santa Margarida a l’inventari de patrimoni de Sitges, que es localitza dins del recinte actual del Club de Golf Terramar de Sitges. En aquest indret es van recollir fragments ceràmics d’època romana.
Quan es va acabar l’excavació de les restes humanes es va obrir una mica més l’entorn a aquestes per exhaurir les zones adjacents, sense trobar-se cap altra evidència de tombes o altres restes materials romanes. Va ser una amiga de Garcia Targa, Ángeles Matías, que sol passejar en aquesta allunyada platja situada darrere de l’antiga discoteca, qui el va avisar de l’aflorament de la tomba romana arran del pitjor temporal marítim al Garraf dels darrers 15 anys. Joan Garcia Targa va anar al lloc, i va fer un registre fotogràfic. També va contactar amb l’arqueòleg territorial de la Generalitat, Magí Miret i Mestre, qui va efectuar les gestions pertinents que van possibilitar que el 8 de febrer es pogués excavar la zona. El cost de l’excavació va ser sufragat pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Els treballs permetran determinar l’antiguitat i les causes de la mort dels cossos trobats a la sorra