‘Lo que la verdad esconde’ porta a Antena 3 el ‘true crime’
‘El caso Asunta’, primera incursió de la cadena en el gènere
No hi ha millor guió que el que proporciona la realitat. I encara més en històries criminals i delictives. El gènere del true crime (que es pot traduir per crim real) ha donat aquests darrers anys autèntiques joies televisives, com Making a murderer, The Jinx o la recent producció espanyola Muerte en León. Antena 3 s’afegeix a aquesta tendència per primera vegada en obert, amb l’estrena demà a les 22.40 hores de Lo que la verdad esconde, un contenidor dedicat al gènere que comença amb El caso Asunta, una minisèrie documental de tres episodis sobre l’assassinat d’Asunta Basterra.
Quan es va trobar el cadàver d’aquesta nena de 12 anys la nit del 21 al 22 de setembre del 2013 en una localitat a prop de Santiago de Compostel·la, el cas es va convertir en un dels més mediàtics i que més van commocionar l’opinió pública espanyola, que va veure com els pares de l’Asunta eren detinguts i condemnats com a culpables d’aquella mort.
Ara Antena 3 porta a la pantalla petita aquesta història, produïda en col·laboració amb Bambú Producciones, responsable de grans èxits de ficció com Velvet i Gran Hotel .En un registre totalment diferent, Lo que la verdad esconde: El caso Asunta ha estat realitzat durant 14 mesos d’investigació periodística en què s’han recollit informacions i imatges inèdites, així com testimonis relacionats amb el cas, incloent-hi els de Rosario Porto (en conversa telefònica) i Alfonso Basterra (per correspondència), pares adoptius de la nena i condemnats a 18 anys de presó per assassinat.
“No ens hem quedat amb cap pregunta al pap per als pares, i ho han respost tot”, va assegurar el productor executiu, Ramón Campos (Bambú), durant la presentació del nou programa als mitjans. “Tots dos mantenen que són innocents, que a la seva filla la van segrestar i la van matar i que són a la presó injustament”, va afegir.
Campos defineix Lo que la verdad esconde: El caso Asunta com un treball molt objectiu que fuig del sensacionalisme i que intenta recuperar l’esperit d’aquell “periodisme que s’està perdent”. L’equip ha entrevistat més de cent persones que han aportat el seu testimoni per a aquest documental, amb el qual els seus responsables no pretenen reobrir el cas sinó “aportar nova informació i que l’espectador en tregui les seves pròpies conclusions”.
Malgrat el gran nombre d’entrevistes, a l’equip del programa li va ser difícil acostar-se al cercle més íntim de la nena perquè “el cas els ha destrossat la vida, entre elles la padrina i l’assistenta”, explica el productor. La periodista Ana Sanmartín, que va portar el pes de la investigació, va qüestionar el tractament mediàtic del cas: “Va ser invasiu, molt dur, sensacionalista de vegades, i això va tenir molta transcendència en moltes persones, més enllà del cercle íntim de l’Asunta. Moltes persones estan en tractament psiquiàtric”.
Per al documental també s’han obtingut imatges del pis on vivia Rosario Porto i fotografies i vídeos de la seva filla que fins ara no s’havien vist mai. El director del documental, Elías León Siminiani, va explicar que “s’ha obert l’objectiu en qüestions com el somriure de Rosario Porto durant l’escorcoll de casa seva, la imatge de l’Asunta vestida de cabaret o la conversa dels pares al calabós, i fent-ho es dona un context totalment diferent”.
Després de l’emissió d’El caso Asunta, l’objectiu d’Atresmedia és continuar apostant per aquest tipus de continguts per al prime time, i en aquest sentit anuncia noves entregues de Lo que la verdad esconde, sobre casos similars. Campos ja treballa en una altra sèrie documental amb el mateix enfocament, tot i que reconeix que el gran problema d’aquest gènere és que no són rendibles econòmicament.
La sèrie reconstrueix el cas d’Asunta Basterra, els pares adoptius de la qual compleixen presó per assassinat