Un estudi genòmic identifica 41 nous gens relacionats amb la intel·ligència
Presentada la recerca més àmplia sobre les bases de la capacitat cognitiva
Una anàlisi del genoma de 78.308 persones ha identificat 41 nous gens relacionats amb la intel·ligència, cosa que eleva a 52 el nombre total de gens d’aquesta categoria. Molts d’ells –i possiblement tots, tot i que en alguns casos encara no se’n coneix bé la funció– regulen el desenvolupament del sistema nerviós durant l’etapa prenatal i els primers anys de vida.
La investigació confirma que la intel·ligència té un fort component hereditari, però que és un tret genèticament complex. Això explica que la intel·ligència no es reparteixi equitativament entre germans encara que creixin en un ambient familiar i escolar molt semblant.
Tot i que hi ha diferents tipus d’intel·ligència, “molts dels seus aspectes diferents estan altament correlacionats entre ells”, escriuen els investigadors a la revista Nature Genetics, on aquesta setmana presenten els resultats de la investigació. En aquest cas, està basada en una mesura d’intel·ligència general anomenada factor g.
Com que es basar en una mostra més àmplia que qualsevol estudi genòmic anterior sobre aquesta qüestió, el treball ha fet aflorar nous gens que tenen una influència significativa però menor. Aquests gens havien quedat ocults en estudis amb menys potència estadística.
Els resultats revelen relacions rellevants entre la intel·ligència i altres variables. Així, més intel·ligència s’associa més probabilitat de deixar de fumar, a una circumferència més gran del cap en la infantesa, a més alçària corporal a l’etapa adulta o a un risc més alt de trastorn d’espectre autista.
Aquestes correlacions són estadístiques i, per tant, vàlides per al conjunt de la població, però no per a cada persona individualment. És a dir, no significa que totes les persones que deixen de fumar siguin més intel·ligents que totes les que continuen fumant; significa que, en conjunt, el nivell d’intel·ligència mitjà dels qui deixen de fumar és més alt que el dels qui no ho fan.
D’altra banda, una intel·ligència menor s’associa a un risc més alt de sobrepès i obesitat, un risc més alt d’alzheimer i una probabilitat més alta de ser o haver estat fumador.
“Aquestes correlacions no aporten informació sobre la direcció de causalitat”, adverteix per correu electrònic Danielle Posthuma, investigadora de la
GRAN MOSTRA Els resultats es basen en l’anàlisi del genoma de 78.308 persones TABAQUISME S’ha detectat la relació estadística entre la intel·ligència i el fet de deixar de fumar
Universitat d’Amsterdam (Holanda) i directora del treball.
Alguns trets són anteriors a la maduració de la intel·ligència. Per exemple, si una circumferència del cap més gran durant la primera infantesa s’associa a més intel·ligència en edats posteriors, això suggereix la hipòtesi que la mida del cap influeix en el desenvolupament de la intel·ligència.
En canvi, altres trets són posteriors a la maduració de la intel·ligència. Entre ells, el fet tant de començar a fumar com de deixar-ho. Això suggereix la hipòtesi que una intel·ligència més alta prevé el tabaquisme i una intel·ligència més baixa l’afavoreix.
Però podria passar, adverteix Posthuma, que no hi hagi una relació de causa-efecte en aquestes observacions. Això es pot donar en aquells casos en què dos resultats són conseqüències independents d’una mateixa causa.
Per exemple, el gen que té una influència més notable en la intel·ligència és l’anomenat FOXO3. Es tracta d’un gen que regula l’activitat de molts altres gens. Entre altres funcions, regula la mort de neurones i està relacionat amb la longevitat. S’ha observat que hi ha una relació estadística entre intel·ligència i longevitat. Però això no significa necessàriament que ser més intel·ligent ajudi a viure més, perquè l’activitat del FOXO3 influeix en les dues variables de manera aparentment independent.
Entre els altres gens relacionats amb la intel·ligència, n’hi ha un que regula la formació de neurones; un altre, la formació de sinapsis (o connexions entre neurones); un tercer, el creixement dels axons (o ramificacions neuronals per contactar amb altres cèl·lules)... “Aquests resultats ofereixen punts de partida per comprendre els mecanismes neurobiològics moleculars en què es basa la intel·ligència”, conclouen els investigadors a Nature Genetics.