Omella: “Ser cardenal reforça el vincle amb el Vaticà”
L’arquebisbe reitera la seva crida al diàleg sobre Catalunya
L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va saber del seu nomenament com a cardenal mentre inaugurava diumenge al migdia un local de Càritas a la parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats a l’Hospitalet de Llobregat. Tot i així, no va alterar la seva jornada dominical, que va continuar amb una missa i un dinar a la parròquia i, a la tarda, amb una visita a la presó de Brians 1, on va escoltar un concert de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, juntament amb els presos, i després els va adreçar unes paraules. Una agenda que reflecteix perfectament el perfil social d’Omella i dels elegits pel Papa per conduir en els pròxims anys el destí de l’Església.
El papa Francesc va nomenar diumenge quatre cardenals més: Jean Zerbo, arquebisbe de Bamako (Mali); Anders Arborelius, bisbe d’Estocolm (Suècia); LouisMarie Ling Mangkhanekhoun, vicari apostòlic de Pakse (Laos) –els tres de països on el catolicisme és minoritari–, i Gregorio Rosa Chávez, bisbe auxiliar de San Salvador i persona de confiança de l’assassinat Oscar Romero –que de fet passa per davant del seu superior actual–. Omella és l’únic cardenal que no pertany a la perifèria, però fa tot just dos mesos la majoria de l’episcopat espanyol va impedir que accedís a la vicepresidència de la Conferència Episcopal Espanyola. Els bisbes també va frenar l’altre candidat, Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid, que va ser elegit cardenal pel Papa fa sis mesos.
El nomenament d’Omella pel consistori cardenalici tindrà lloc el dimecres 28 de juny a Roma i l’endemà se celebrarà la missa amb els nous cardenals, coincidint amb la festa de Sant Pere i Sant Pau. És possible que poc abans o poc després es resolgui definitivament la situació de la diòcesi de Mallorca, on ara el bisbe auxiliar de Barcelona Sebastià Taltavull actua com a administrador apostòlic. Si és així, el mes de juliol podrien ser elegits dos bisbes auxiliars de Barcelona i facilitaria que a l’inici del nou curs el ja cardenal Omella fes l’esperada reestructuració de la diòcesi i el nomenament d’altres càrrecs (que probablement es faria en dues fases). Fa uns quants dies Omella va enviar una carta als sacerdots i diaques de la diòcesi per demanar-los la seva opinió sobre aquest tema. Ahir va matisar que no es tractava d’una elecció sinó d’una consulta oberta, però que la tindria molt en compte.
L’elecció d’Omella suposa un reconeixement a la seva gestió i el reforça també a Catalunya. De fet, ell mateix va reconèixer que a partir d’ara el vincle del Vaticà amb Barcelona “serà més fort”. El seu nomenament arriba després de la calculada nota dels bisbes catalans demanant un diàleg per desencallar l’actual situació política. Una nota que no ha agradat a les esferes del Govern espanyol però que tampoc no ha satisfet les expectatives dels sectors sobiranistes, ja que es va obviar qualsevol referència al referèndum o al dret d’autodeterminació. Ahir l’arquebisbe Omella, que va comparèixer en roda de premsa per valorar el seu nomenament, quan va ser preguntat per aquest comunicat no va deixar dubtes que la seva aposta és pel diàleg. A Catalunya, va dir, “sabem que hi ha moltes sensibilitats, les respectem totes i volem treballar per viure des de la comunió i no des de la confrontació. És absolutament necessari el diàleg, escoltar-se els uns als altres i treballar tots pel bé comú”. També va tornar a insistir en la idea que “els clergues no fem política, sinó que fem una lectura des de la fe”.
Omella va recalcar el següent: “Ser cardenal és un servei, no ho fem pel nostre honor i glòria”. Després de recordar que per ell havia estat una sorpresa total, va insistir que “no és un càrrec cap a dalt sinó cap a baix, de servei, de rentar els peus com ho fa el Papa”.
Sobre la possible assistència de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al seu nomenament, va dir que encara és aviat per saber-ho.
Actualment hi ha 121 cardenals electors a tot el món i 106 cardenals que tenen 80 o més anys i no tenen dret de vot, entre ells, el cardenal Lluís Martínez Sistach, que acaba de fer aquesta edat. A Espanya ara hi haurà quatre cardenals amb dret de vot: Ricardo Blázquez, Carlos Osoro, Antonio Cañizares i Joan Josep Omella.
Després de ser escollit cardenal, Omella va continuar amb l’agenda, que incloïa una visita a la presó de Brians