Un catalanista polifacètic
FRANCESC SANUY I GISTAU 1936-2017
Va col·laborar en diversos mitjans de comunicació aportant una visió crítica de l’economia
El polític, advocat i economista Francesc Sanuy va morir ahir als 81 anys. Sanuy va exercir com a conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat entre 1980 i 1985 en els dos primers governs de Jordi Pujol. Va ser també delegat de la Generalitat a Madrid fins al 1985. El 1986 va ser elegit diputat en el Parlament per la província de Barcelona en les llistes de Convergència i Unió. Amb aquest càrrec va participar com a vocal de la comissió d’Economia, Comerç i Hisenda del Congrés dels Diputats entre 1986 i 1989. També va ser comissari de la Generalitat en la celebració del mil·lenari de Catalunya, i del pavelló de Catalunya en l’Expo’92 de Sevilla. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Fill d’un militant d’Esquerra Republicana, va militar durant el franquisme en el Moviment Socialista de Catalunya (MSC). L’expulsió de la Universitat de Barcelona el va dur a un pelegrinatge per Itàlia, el Regne Unit i els Estats Units, on va completar els seus estudis de dret. Es va diplomar a la Universitat de Perusa i es va graduar l’Institut Universitari de Torí, a més de cursar un màster d’Economia del Treball a la Universitat de Cornell, als EUA. També va exercir com a professor adjunt a la Universitat d’Ithaca, a Nova York.
A més dels seus càrrecs polítics, Sanuy, que va començar exercint com a advocat laboralista, va ser també locutor de l’Spanish Service de la BBC, cap del departament de comerç exterior de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, comissari del 75è aniversari del Futbol Club Barcelona, traductor de la divisió lingüística de les Nacions Unides, a Ginebra, i director de la Fira Internacional de Barcelona.
Home d’una extensa cultura, Josep Maria Espinàs va dir d’ell que era “un gran auscultador del passat per entendre el present”. Sanuy va col·laborar en diversos mitjans de comunicació aportant una visió crítica de l’economia i defensant el petit i mitjà comerç. Entre els anys 2000 i el 2004 va escriure, sota el pseudònim J.B. Boix, una columna al diari Avui sobre actualitat política i econòmica.
El 1999 va publicar el recopilatori d’assajos i articles 6 milions d’innocents (Menys uns quants espavilats),
llibre amb què comença una carrera literària que es completa amb Articles de Neteja (2000), Informe Sanuy. Defensa del petit comerç i crítica de ‘La Caixa’ (2005), Els plats trencats. Banquers, polítics i ciutadans: culpables i víctimes de la crisi econòmica (2010),Capitalisme Cibeles
(2012) i La banca sempre guanya (2014), a més del llibre de memòries Diuen que tinc memòria (2015), primera part de la seva vida que cobreix fins a l’any 1980, i que havia de ser completada amb un segon volum.