Art i esperit

Misses polifòniques

Intèrprets: Barcelona Ars Nova; Mireia Barrera, direcció Celebrants: P. Jordi-A. Piqué, P. Armand Puig, P. Santiago Bueno Lloc i data: Monestir de Pedralbes (22/V/2017) Ja s’han complert cinc anys d’un projecte il·lusionant que ara es confirma. Un grup de persones van posar en marxa les Misses Polifòniques, una iniciativa que unia espiritualitat i art –com no pot ser d’altra manera– i litúrgia i música, expressions essencialment imbricades i, en les passades dècades, molt distanciades.

El ritual catòlic ja gairebé assumeix, sense acceptar-ho, qüestions luteranes. Però per al melòman, a més, aquests oficis religiosos fan percebre la diferència entre la dimensió espiritual inherent a la polifonia i l’espectacle del concert. Aquí els músics són en el centre de la celebració tot i que, alhora, poc destacats. Arriba la seva veu i la seva harmonia, que és la que imprimeix felicitat i transcendència a la paraula.

Vint-i-cinc misses en un marc litúrgic d’experts ja celebrades a Sant Just i a Pedralbes, amb grans obres de la polifonia de Palestrina, Victòria, Ockeghem, Guerrero i d’altres, en un treball musical que va anar conformant un cor singular, que dirigeix Mireia Barrera i que ja ha començat la seva etapa artística.

En aquesta ocasió, el Barcelona Ars Nova va interpretar la Missa a quatre veus que William Byrd va compondre per a la litúrgia catòlica cap a finals del segle XVI, en temps de la Contrareforma. A Anglaterra el culte canviava en funció de la imposició reial i, si dominava l’anglicisme, en àmbits privats i gairebé secrets es continuaven oficiant misses catòliques.

Aquesta obra de Byrd destil·la claredat en l’exposició de la paraula, amb delicades insinuacions que alteren l’harmonia que sempre torna a la perfecció. Claredat dels diàlegs; no només en el contrapunt, sinó en el significat i la seva intel·lecció, amb un caràcter definit, en el discurs i en l’harmonia, que imprimeix un efecte en la seva escolta: és gairebé una vibració per “simpatia”.

Així, aquesta conjunció permet el relligare necessari en aquests actes espirituals; una comunitat que manifesta i que alhora rep l’efecte d’aquella paraula cantada.

En aquest cas, l’ofici va gaudir del moment de reflexió en què mossèn Armand Puig va subratllar que “és feliç qui fa feliç” i, entre altres consideracions, una de les seves homilies de recordar, com aquella sobre la bellesa.

Així doncs, l’enhorabona i a ser feliços amb el nou cicle ja programat. I gràcies a tots els qui ho fan possible.