Villar, etern president
La Federació el reelegeix sense oposició, però els tribunals tenen l’última paraula
Ángel María Villar, de 67 anys, va ser reelegit ahir president de la Federació Espanyola de Futbol per a un vuitè mandat per una majoria aclaparadora de l’assemblea. Encara que la decisió és ferma, podria ser revocada als tribunals, la qual cosa donaria pas a un nou procés electoral. El Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) ha encara de pronunciarse sobre el fons del recurs que va presentar al seu dia l’altre candidat, Jorge Pérez, exsecretari general de la Federació, que també té interposat un altre recurs al jutjat del contenciós administratiu.
No acaben aquí els problemes de Villar amb la justícia, ja que encara ha de batallar als jutjats per dos casos més que li podrien costar la inhabilitació per prevaricació: el cas Recreativo (ajuts il·legals al club degà i al Marino) i el cas Haití (diners destinats a cooperació que no va arribar a la destinació).
Passi el que passi amb la justícia, el que ahir va quedar clar és que Villar controla la Federació amb puny de ferro. Dels 139 assembleistes amb dret a vot, li van donar suport 112. La resta van ser sis vots nuls, onze paperetes en blanc i deu electors que es van abstenir.
En cas d’acabar aquest nou mandat, Villar haurà presidit la Federació 32 anys seguits. Fins a la seva arribada el 1988 qui més anys havia ostentat el càrrec va ser Pablo Porta (nou anys), substituït per José Luis Roca, l’antecessor de Villar, gràcies a un decret del Govern de Felipe González, –que es va conèixer com a decret antiporta–, per entendre’s llavors que el mandatari català feia massa anys que era al càrrec.
Operat del genoll recentment, Ángel Villar va optar per presentar-se després de flirtejar durant molts mesos amb la possibilitat de presentar-se a president de la UEFA, repte que va desestimar finalment quan es va adonar que no tenia cap possibilitat. Molts dels seus amics en càrrecs de responsabilitat a la FIFA i la UEFA, entre ells Platini i Blatter, han acabat imputats per corrupció.
Enfrontat al CSD, en especial amb el seu anterior president, Miguel Cardenal, i enemic personal i acèrrim del president de LaLiga, Javier Tebas, Villar s’ha tornat a sortir amb la seva emparat sobretot en les territorials (li han donat suport 16 federacions). Fins i tot els seus enemics l’han acabat votant per no quedar-se sols. La idea de Tebas de presentar al futbol professional unit com un bloc contra Villar ha fallat estrepitosament. El Barcelona va votar a favor de Villar i el Madrid no era entre els clubs que votaven perquè no és en la llista de Tebas. A Villar li han donat suport també els àrbitres, el futbol amateur i l’AFE, el sindicat de futbolistes. De fet, Luis Rubiales, el seu president, es postula com un possible delfí de Villar. Però hi ha Villar per a estona.
LA VOTACIÓ Dels 139 assembleistes amb dret a vot, 112 van votar per Villar i onze ho van fer en blanc