Anaconda aconsegueix 15 milions per a un dispositiu contra l’ictus
Ysios lidera la ronda en què el Sabadell s’estrena com a inversor biomèdic
Marc Ribó, neurocirurgià a l’hospital Vall d’Hebron, i Ofir Arad, enginyer químic israelià format a l’IQS, van crear el 2015 a Barcelona l’empresa Anaconda Biomed per desenvolupar un dispositiu que millora l’eficàcia del tractament de l’ictus isquèmic agut.
Anaconda Biomed va aconseguir, per començar, 1,5 milions d’euros de business angels i del fons italià Innogest. El dispositiu, Ancd Brain, ja està patentat a Espanya i en fase preclínica. Ara la companyia acaba d’aconseguir una ronda de finançament de 15 milions que es destinaran als assajos en humans, a obtenir l’aprovació regulatòria a Europa i introduir el producte al mercat europeu el 2019, així com a iniciar els tràmits d’aprovació de l’FDA dels Estats Units, explica Ofir Arad, que a més de cofundador és el conseller delegat de la companyia.
La ronda ha estat liderada per Ysios Capital (que aporta 5 dels 15 milions), junt amb els fons internacionals especialitzats Omega Funds i Innogest Capital. També hi ha invertit Banc Sabadell, que, encara que ja és inversor a Ysios, amb aquesta operació s’estrena com a inversor directe al sector biomèdic.
Segons Josep Sanfeliu, soci d’Ysios Capital, “aquesta és la sèrie A (inicial) més gran realitzada al sector de la tecnologia mèdica a Espanya”.
Marc Ribó explica que aquest nou dispositiu és un catèter que permet “aspirar” el trombe cerebral, sense deixar-se fragments a l’artèria, i de forma ràpida (reduirà els 60 minuts actuals que triga la intervenció a 20 o 30: “Cada 30 minuts que passen, disminueixen un 15% les possibilitats del pacient de ser independent”). El nou catèter actua com una serp que obre la boca i engoleix el trombe: d’aquí ve el nom de l’empresa.
El context en el qual ha sorgit Anaconda és el que ha propiciat l’estudi Revascat, dut a terme pels quatre grans hospitals catalans (Vall d’Hebron, Clínic, Bellvitge i Can Ruti) amb la UPC i la Universitat de Pittsburgh, que el 2015 va suposar la confirmació de l’eficàcia dels tractaments endovasculars. “El codi ictus del sistema sanitari català és de referència mundial”, asseguren.
“La tecnologia s’ha demostrat eficaç i hi ha recorregut per millorar-la”. Anaconda Biomed disposa d’un equip de quinze persones i treballa amb proveïdors d’Alemanya i Irlanda.
“L’hem verificat en animals, però tenen les artèries sanes; també hem construït maquetes en 3D a partir de les ressonàncies de pacients, a Vall d’Hebron i a la Universitat de Massachusetts”, explica Ribó. “Aquest mercat està en ebullició i hem d’anar molt ràpid. Les grans multinacionals han comprat empreses que desenvolupen aquest tipus de catèters, però el nostre enfocament és diferent, i hi confiem”, afegeix Arad.
Per a Ysios, aquesta és la desena operació que realitza des del seu segon fons, creat el 2014. “I des del 2008, hem atret 150 milions d’inversors internacionals, en coinversió”, explica Sanfeliu.
En tot el món es produeixen 15 milions d’ictus a l’any: es calcula que és una malaltia que acabarà afectant una de cada sis persones. La mortalitat és del 20%, i també pot ser altament discapacitant. “Aquest producte marcarà una fita en el tractament, amb impacte social i estalvis per al sistema sanitari”, confia Sanfeliu.
El nou catèter, que ‘engoleix’ completament el trombe, podria arribar al mercat el 2019