DAVID BOWIE
Barcelona acull amb passió el llegat del camaleònic artista
Una de les exposicions que més expectació ha despertat els darrers anys a escala internacional aterra avui finalment a Barcelona, amb la perspectiva de mantenir aquest llistó de gran acceptació. Així és com encaren els responsables del Museu del Disseny de Barcelona la inauguració de David Bowie is, una mostra que comença avui i que reuneix més de 300 objectes que reflecteixen l’obra, la persona i el polifacetisme de l’artista britànic, entre manuscrits de cançons, vestits originals, fotografies, pel·lícules, vídeos musicals, escenografies, instruments, esbossos de dibuixos i pintures o portades d’àlbums.
La mostra immersiva –que ja ha prevenut 15.000 entrades– estarà oberta fins al 25 de setembre i és una producció del Victoria & Albert Museum (V&A) de Londres, on es va inaugurar el 2013 que des d’aleshores han vist un milió i mig de visitants a les nou ciutats de tot el món per on ha passat, dels Estats Units al Canadà, Austràlia, Alemanya, Itàlia, el Brasil o el Japó. La retrospectiva arriba al Museu del Disseny, que s’ha abocat a acollir-la i donar-li la forma adequada durant un mes i mig, com a única parada espanyola. Per Pilar Vélez, directora del centre museístic, “aquesta exposició és una oportunitat, una ocasió especial per a nosaltres i per a la ciutat”, per acollir l’obra d’“un personatge icònic del segle XX”.
L’exposició, a la presentació barcelonina de la qual també hi van assistir els dos comissaris del V&A, Geoffrey Marsh i Victoria Broackes, suposa “una experiència audiovisual completa gràcies a l’ús de la tecnologia multimèdia que s’hi utilitza”, segons va recalcar Marsh, referint-se a la qualitat visual d’imatges i projeccions però també, i sobretot, al fet que es pot seguir amb auriculars que van intercalant cançons i àudios del cantant automàticament en funció de la zona recorreguda a fi de crear una “experiència”.
D’altra banda, la revisió de l’obra de David Bowie –mort a Nova York el 10 de gener del 2016, pocs dies després de publicar el seu darrer disc, Blackstar –no se circumscriu a la mostra que proposa el museu (i que s’inclou també al catàleg de propostes del festival Sónar) perquè hi haurà un ampli nombre d’activitats directament relacionades que es podran degustar a Barcelona, ciutat on va actuar quatre vegades. La més destacada és el concert a l’Auditori el 13 de juliol, en què l’OBC interpretarà en versió simfònica aquest últim disc del cantant, dirigida per Evan Zyporyn. També es farà una sèrie de Bowie Talks, és a dir, debats, conferències i taules rodones en col·laboració amb la UPF entre el 29 de maig i el 26 de juliol.
L’enfocament principal de l’exposició sobre Bowie (nascut David Robert Jones a Londres el 1947), segons van confessar els seus comissaris britànics, rau en
la diversitat de la seva obra i en l’estreta interacció de diverses disciplines i modes d’expressió. Segons l’opinió de Victoria Broackes, que va accedir als 75.000 objectes de l’arxiu de Bowie de Nova York, les raons per les quals van escollir l’autor de Space oddity com a objecte de l’exposició van ser que “no només era una estrella famosa, sinó també un artista, un pioner de nous estils de música i disseny, d’avantguarda, i la seva mort el 2016 va enviar una onada de xoc, encara que la seva importància i influència continuen a través del seu llegat cultural i musical”.
El que queda clar després del recorregut de l’exposició és que David Bowie is no només va destinada als coneixedors de l’obra i la persona, sinó també als neòfits, que se sentiran indubtablement atrets per l’atracció visual, provocadora i qualitativa d’una obra que té un indiscutible aire contemporani. Per aquest segon bloc de visitants, és important en el desenvolupament dels espais el fet que n’hi hagi un d’especialment gran i espectacular per gaudir dels seus concerts i del seu camaleonisme vestimental.
Així, es poden contemplar més de seixanta conjunts utilitzats en concerts, incloent-hi les sovint desapercebudes granotes de Ziggy Stardust (1972), dissenyades per Freddie Buretti; les fascinants creacions de Kansai Yamamoto per a la gira Aladdin Sane (1973) o la gloriosa gavardina amb la bandera britànica dissenyada per Bowie i Alexander McQueen per a la portada de l’àlbum Earthling (1997). En un altre dels apartats més coneguts visualment del personatge, destaquen les fotografies de Brian Duffy, Terry O’Neill i Masayoshi Sukita; les fascinants il·lustracions per a portades de discos realitzades per Guy Peellaert i Edward Bell o les proves de disseny de Barnbrook per a l’àlbum The next day (2013), que per molts és tota una referència del que és una portada de disc realment contemporània.
Dins de la disposició de les sales i zones expositives i de les seves diferents ofertes també destaca la que se centra a projectar algunes de les pel·lícules en les quals va intervenir com a actor, des de L’home que va caure a la Terra a Laberint passant per Bon Nadal, Mr. Lawrence o el biopic sobre Basquiat. A una altura diferent però igual d’atractiva, els seus impagables vídeos de Boys keep swinging o Let’s dance, o les seves memorables aparicions en programes televisius de màxima audiència als anys setanta com Top of the pops i Saturday Night Live.
La conclusió final, a més de la seva indiscutible condició de geni, és que la música i l’individualisme de Bowie no només van ser influïts per diversos moviments artístics –com durant la seva trascendental etapa a Alemanya als anys setanta–, sinó que en molts ell mateix va acabar deixant-hi la seva marca.