Estar a l’altura

ARIANA Grande té 106 milions de seguidors a Instagram i 46 milions a Twitter. Als 23 anys, és l’ídol de les preadolescents i el més pur producte americà. Quan era una nena va debutar en una comèdia musical a Broadway i més tard es va convertir en una celebritat gràcies al seu paper a la sèrie televisiva

Victorious, que li va permetre iniciar una carrera com a cantant. Al contrari que Miley Cyrus, no ha renunciat al seu paper d’icona de les jovenetes, mentre ha intentat marcar un perfil amb un mesurat feminisme –fa un parell d’anys va encapçalar una campanya a Twitter de denúncia de la misogínia del show business i de la premsa groga– i amb una espiritualitat propera a la càbala, el corrent místic del judaisme del qual és seguidora Madonna.

Dilluns a la nit, al final del seu concert al Manchester Arena, un terrorista va provocar una tragèdia al túnel que des de la sala musical conduïa al metro i va causar la mort de 22 persones, entre elles nenes i adolescents que havien complert el seu somni d’escoltar-la cantar. La seva intensa gira de quatre mesos incloïa ciutats dels cinc continents (també Barcelona) i acabava a mitjans de setembre a Singapur. Ariana Grande és un fenomen global indiscutible. Per això, no s’entén que ningú no li expliqués que no se’n podia anar a corre-cuita amb el seu avió, cap a Florida. Quan un aspira a ser un exemple per als adolescents, no només ha de somriure a les fotos o publicar una frase enginyosa a les xarxes socials, sinó estar a l’altura dels fets. El més lògic hauria estat que s’hagués quedat a Manchester i hagués visitat els ferits i enviat un missatge de solidaritat a les famílies. Escriure un tuit des de casa seva, a 7.000 quilòmetres, dient que no tenia paraules, és poc bagatge. Mahler, que també feia concerts, va proclamar en una ocasió: “No hi ha més que una educació i és l’exemple”. Doncs aquesta vegada, d’exemple, poc. Una llàstima.