Xavier Albertí
DIRECTOR DEL TNC
El director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, va presentar ahir la pròxima temporada de la institució, en la qual les creadores tindran un paper fonamental, tornarà la dansa i fins i tot hi haurà una òpera bufa.
Al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) li ha anat molt bé el curs que s’està a punt d’acabar. Ha fet un portentós 83% d’ocupació. Que espera repetir la temporada vinent, amb uns eixos centrals, segons va explicar ahir el director del teatre, Xavier Albertí, que seran dues paraules que considera sinònimes: identitat i dignitat. Serà una temporada en què hi haurà una gran presència de creadores i en què tornarà la dansa –amb la fascinant Sasha Waltz–, Maria del Mar Bonet celebrarà 50 anys en escena i es veurà fins i tot una òpera bufa: Lo speziale, de Haydn, amb llibret de Goldoni. Es tractarà d’una temporada en què el ganxo popular tornarà a ser Àngel Llàcer, que després de triomfar dues temporades al TNC amb Molt soroll per no res serà protagonista, amb Joel Joan, ni més ni menys que del Frankenstein de Mary Shelley, una novel·la que aborda els dilemes de la ciència quan transforma les possibilitats del món i que fa sis anys el National Theatre de Londres va portar a escena amb èxit dirigida per Danny Boyle i amb Benedict Cumberbatch com a protagonista. Al TNC la dirigirà Carme Portaceli a partir del 15 de febrer a la sala Gran, en una adaptació feta pel cineasta Guillem Morales.
Portaceli serà una de les quatre directores teatrals, tota una fita, que aquest any passaran pel TNC. Helena Pimenta dirigirà la Compañía Nacional de Teatro Clásico amb El perro del hortelano. Carlota Subirós es tornarà a enfrontar a Àngel Guimerà amb Sol solet ,un títol aparentment infantil per a un triangle de passions carregat de sexualitat. I Alícia Gorina dirigirà Blasted (Rebentats), de Sarah Kane, una autora demolidora que es va suïcidar amb 28 anys, el 1999, i tot i així ha marcat el teatre posterior. Pere Arquillué i Marta Ossó seran dos antics amants en una història plena de violència.
La presència de creadores encara serà més gran: aquest any l’epicentre patrimonial no recupera autors d’altres segles, sinó una autora que triomfa ara: Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), de qui s’estrenarà Islàndia, una reflexió sobre el sistema econòmic actual que porta el món a la depressió i la ruïna. De Cunillé es recuperarà, a més, la seva obra més internacional, Après moi, le déluge, convertida en una òpera de cambra per Miquel Ortega i dirigida per Jordi Prat i Coll. Islàndia la portarà a escena el mateix director del TNC, Xavier Albertí, que també serà responsable d’un altre muntatge de dramatúrgia catalana actual: Temps salvatge, de Josep Maria Miró, un autor que arrasa pel món amb El principi d’Arquimedes i que ara reflexiona sobre la manera com la societat aprofita l’emigració per projectar en aquesta mateixa emigració la podridura que porta a dins. Temps salvatge tancarà la temporada a la sala Gran. L’obra que l’obrirà el 19 d’octubre serà Desig sota els oms, una peça d’Eugene O’Neill que dirigirà Joan Ollé i que, segons Albertí, permetrà entendre millor el fenomen Trump a la Casa Blanca.
David Selvas abordarà La importància de ser Frank, d’Oscar Wilde. L’uruguaià Gabriel Calderón dirigirà intèrprets catalans a Que rebentin els actors, sobre els estralls d’una dictadura. I justament una nena robada per la dictadura argentina reviurà la seva història real a Claudia, de la companyia La Conquesta del Pol Sud. Una altra companyia, La Virgueria, adaptarà la novel·la Medusa, de Ricardo Menéndez Salmón. I Nao Albet i Marcel Borràs tornaran a dirigir muntant un policíac Falsestuff. I una proposta especial serà Parlàvem d’un somni, adaptació de Jordi Coca d’un diàleg entre Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany el 1984 sobre el seu model de ciutat: la cultura, llavors, era clau.