Victoria Broackes
COMISSÀRIA DE ‘DAVID BOWIE IS’
El Museu del Disseny de Barcelona acull des d’avui l’exposició David Bowie is, una espectacular i exitosa mostra organitzada pel Victoria and Albert Museum londinenc i comissariada per Geoffrey Marsh i Victoria Broackes.
Victoria Broackes és una encantadora i alhora experimentada comissària d’art del Victoria & Albert Museum i cap d’exposicions del departament de teatre i arts escèniques. Un dels responsables que David Bowie is s’hagi convertit en l’exposició de més èxit de la centenària institució, es declara beatlemaníaca de sempre i simpatitzant dels Clash. Els seus quatre fills són músics i sembla que sap molt bé de què parla.
El títol de l’exposició és una frase incompleta. Significa que el contingut es podria anar modificant?
Els darrers tres mesos abans que la inauguréssim a Londres, de sobte Bowie va publicar les cançons Next day i Where we are now, i això va canviar la nostra interpretació de la seva obra, perquè fins aquell moment ell no havia tornat a publicar nova música en els deu anys anteriors. Això ens va demostrar que ell, com havia fet al llarg de tota la seva carrera, sempre treballava, i de vegades molt. Però no, la nostra exposició no vol ser la més autoritzada ni pretén dictar cànon. N’hi ha moltes altres que proposen altres lectures.
No creu que es tracta d’una exposició massa hagiogràfica?
No ho crec. Tots sabem que va tenir els seus pros i contres, que va ser fins i tot un miracle que als anys setanta sobrevisqués i que va tenir fracassos sentimentals. I això ho saben moltes persones que van a l’exposició. A més, la mostra reflecteix que Bowie va tenir molts fracassos durant un munt d’anys, que va treballar moltíssim per aconseguir l’èxit als vuitanta. No el veig com un sant o com un geni, sinó com un home que va treballar moltíssim per arribar al que va crear. A més, som un museu d’art i disseny, i a part que l’aspecte personal dels artistes és interessant sempre procurem centrar-nos més en la seva vida professional que en la seva vida personal, més sucosa.
Els últims deu anys de la vida de Bowie amb prou feines queden reflectits a la mostra. M’equivoco? No és una exposició cronològica, i això és un avantatge. Tot i que la mostra arrenca amb la seva joventut i els seus primers passos a Londres, perquè expliquen les seves etapes posteriors, aquesta exposició és temàtica i no cronològica, és a dir, se centra en el seu
LA VISITA DE BOWIE “Em va sorprendre veure com Bowie es va emocionar quan va veure l’exposició” EL FUTUR “Ja estic treballant per fer més endavant alguna cosa sobre la seva obra més recent”
treball i no en la seva faceta no laboral. Això sí, en el futur m’agradaria fer alguna cosa sobre la seva obra més recent, l’hi confesso, i hi estem treballant amb Jonas Barnbrook, que havia dissenyat els seus últims quatre àlbums, incloent-hi The next day.
El protagonista de l’exposició va venir a visitar-la, oi?
Sí, era a Europa i va venir un diumenge al matí del juliol del 2013, amb la seva família, i ens va saludar. Va entrar a l’exposició i es va emocionar quan la va veure; em va sorprendre l’efecte que va tenir l’exposició sobre ell.
Bowie representa uns valors que ara mateix a la Gran Bretanya... ...estaria totalment en contra del Brexit al seu país d’origen i de la presència de Trump al seu país d’adopció. Sense cap dubte. I aquest tipus d’exposicions poden ajudar a recordar que és per aquests valors que va lluitar una sèrie de gent, David Bowie entre ells.
Quins valors creu que transmet aquest David Bowie is?
Individualisme radical; acceptar les persones pel que són i com són; que s’ha de treballar molt per ser el que es vol ser; que l’èxit no és una cosa que es pugui aconseguir instantàniament sinó que implica creativitat però també molta feina.
Hi ha alguna cosa que no li agradi de Bowie?
Mmmm...mai perno vaig què poderun artista preguntar-litan interessatguardava tantsa avançar objectes comde quan ell era adolescent.