Els temes del dia
La gestió d’Ada Colau quan arriba a la meitat del seu mandat, i les gestions per portar a Barcelona l’Agència Europea del Medicament.
AHIR es van complir dos anys de la victòria de BComú, la força política encapçalada per Ada Colau, en les municipals de maig del 2015. L’alcaldessa es troba, doncs, a la meitat del seu mandat, inaugurat llavors amb una escassa majoria (11 regidors d’un total de 41), lleugerament incrementada fa un any després de l’acord subscrit amb el PSC, que li dona suport amb quatre regidors.
L’alcaldessa Colau, que en els anys immediatament anteriors va guanyar estima popular i justa fama com a activista anti-desnonaments, ha reforçat en el Consistori el seu perfil públic, demostrant ser un animal polític, amb idees pròpies i gran entrega. No pot dir-se el mateix del conjunt del seu equip, en la selecció del qual van influir potser més les presses i la ideologia que no pas l’afany d’excel·lència. A més de l’escena local, Colau s’ha mogut també en la internacional, en què s’ha integrat a organitzacions globals i ha conreat relacions. Ara bé, tot alcalde o alcaldessa guanya –o perd– l’estima dels seus votants a la ciutat on conviu amb ells. I en aquest punt, el balanç de la primera meitat del mandat de Colau presenta clarobscurs. Potser perquè Colau és el tipus d’activista que aspira a introduir grans canvis en el funcionament de la societat. Però aquesta societat té, en conjunt, el seu propi perfil ideològic i el seu ritme d’evolució, que no necessàriament coincideixen amb els de Colau. D’aquí venen els clarobscurs a què ens referíem. I la sensació que moltes de les promeses que va fer no s’han materialitzat.
L’alcaldessa ha redoblat la inversió social en els barris, una de les seves prioritats. Ha centrat moltes de les seves iniciatives en la contenció del turisme, primer amb una moratòria en la concessió de llicències per a noves places, i després amb el pla especial urbanístic d’allotjament turístic, mal rebut per bona part dels operadors. Ha interromput les obres de Glòries. Ha insistit, encara que no hagi progressat gaire, en la seva intenció d’unir els dos ramals del tramvia per la Diagonal. Ha vist, preocupada, com se li escapava de les mans el conflicte dels manters. I ha tolerat aldarulls d’arrel ideològica prescindibles, com el de l’estàtua eqüestre de Franco vandalitzada davant del Born.
Barcelona va sortir molt reforçada dels Jocs Olímpics del 1992, gràcies a la seva transformació urbana i al turisme que van deixar en herència. Un turisme que malgrat incomodar els barcelonins i haver alterat el mercat de l’habitatge, s’ha revelat també com una bona crossa en temps de crisi. Barcelona conserva aquesta força, així com una excel·lent imatge, que és part decisiva del seu capital internacional, i que en cap cas no ha de dilapidar; per exemple, esperonant la turismofòbia. Perquè tant en el sector turístic com en d’altres sorgeixen incomptables iniciatives privades que poden aportar més riquesa a la ciutat. Val a dir, per això, que es descoratjadora la tendència de l’Ajuntament de Colau a proposar mesures que, en lloc d’acompanyar el desenvolupament de la ciutat, sovint semblen voler-lo frenar.
És sens dubte pertinent treballar per una ciutat futura amb menys contaminació i més igualtat. Però aquests objectius cal perseguir-los acompanyant la iniciativa privada, sense desincentivar-la en cap cas. És a dir, governant per a tothom. Això és el que esperen els barcelonins del seu Ajuntament. L’alcaldessa Colau té ara dos anys més de mandat al davant i l’oportunitat per aplicar criteris més oberts i per millorar la gestió. Tant de bo que no la desaprofiti.