Boicot al ‘Mandela americà’
Encara desperta admiració i odi.
Óscar López Rivera, nacionalista portoriqueny, no provoca indiferència. Activista o terrorista. O s’està amb ell o contra ell.
“No hi ha sang a les meves mans”, va reiterar la setmana passada el considerat líder intel·lectual de les Forces Armades d’Alliberament Nacional (FALN), després de passar 35 anys empresonat pels atemptats que el grup es va atribuir entre les dècades dels setanta i els vuitanta, en especial a la Gran Poma, en lluita per la independència de Puerto Rico.
Va sortir en llibertat abans del previst gràcies a una de les darreres decisions del president Obama. Li va commutar una pena que sumava un total de set decennis per diversos càrrecs. Entre aquests, el de conspiració sediciosa i l’intent d’enderrocar el Govern dels Estats Units.
Malgrat aquell recordatori que no va participar en cap acció mortal, dit un cop que va tornar a l’illa, López Rivera va postil·lar: “Els pobles colonitzats tenen el dret a lluitar per la seva independència fent servir tots els mètodes, inclòs el de la força”.
L’alliberament d’aquest veterà de la guerra del Vietnam ha tornat a encendre la flama de la discòrdia. Els partits de la independència de Puerto Rico, que a les urnes no superen el 6%, compten amb una enorme caixa de ressonància a Nova York, on la reivindicació per la llibertat de l’“últim revolucionari boricua” no s’ha apagat mai.
Melissa Mark Viverito, segona a l’Ajuntament de la ciutat, ha estat una de les principals protagonistes en la consecució d’aquella petició a favor de qui qualificaven de “pres polític” o de “Mandela americà”. Atesa aquesta condició, els organitzadors de la
parade, la cavalcada que es convoca per celebrar el dia de Puerto Rico i un dels esdeveniments hispans que reuneix més participació, va prendre la decisió d’honrar López Rivera.
La previsió és que el proper 11 de juny obri la marxa com a “primer heroi de la llibertat nacional”.
Quin embolic. No ha estat una bomba malgrat que ressona com una bomba. Una dels més crítics és el cap de la policia novaiorquesa, James O’Neill. “Habitualment hi participo, però aquest any no ho faré”, va advertir. “No puc donar suport a un home que va ser el cofundador d’una organització implicada en la col·locació de més de 120 artefactes, amb sis persones mortes i que va ferir greument policies”, va subratllar O’Neill.
A López Rivera no el van poder vincular mai amb els atemptats, ni van trobar cap empremta seva en cap d’aquelles operacions, ni tan sols en la de la històrica Fraunces Tavern de Wall Street, detonació que el 1975 va causar quatre morts i 63 ferits. Però el penedit Freddy Méndez, que van ficar en un programa de protecció i li van concedir una altra identitat, va confessar que López Rivera s’encarregava d’ensinistrar els reclutats en la fabricació d’explosius.
Patrocinat pels sindicats de la policia, la crida al boicot de la desfilada guanya nous elements diàriament. Després dels anuncis de retirar la seva col·laboració la companyia aèria Jet Blue, de l’alimentària Goya i de l’equip de beisbol dels Yankees, un mite dins de la comunitat, molt aficionada als piloters del Bronx, també han fet el mateix l’empresa de telecomunicacions AT&T, Coca-Cola o la cervesera Corona. Els organitzadors de la
parade resisteixen ara per ara al desafiament, convençuts que actuen més allà del o bé o el mal. “Volem posar l’accent en qüestions de consciència encara que creïn controvèrsia”, van assenyalar en un comunicat. I van recordar que el cas no és nou. Que el 1983 va passar una cosa similar quan es va convidar a Michael Flannery, defensor de l’IRA, com a “gran mariscal” de la celebració del dia de Sant Patrici. El cardenal Terence Cooke, que s’oposava a la violència a Irlanda del Nord, es va negar a rebre’l a l’escalinata de la catedral novaiorquesa. D’altres el van secundar. Tot i això, el governador Mario Cuomo (pare d’Andrew, l’actual) o l’alcalde Ed Koch van mantenir la tradició.
Malgrat que la sensibilitat pel terrorisme ha canviat des d’aleshores, el mateix pensa fer l’actual edil, Bill de Blasio, en vigílies d’eleccions locals. “Han decidit honrar algú –va declarar De Blasio–, però no canvia la naturalesa de la marxa. T’agradi o no l’elegit, continua sent la parade de Puerto Rico i honraré els porto-riquenys. Així de simple”.
López Rivera, que va sortir lliure després de 35 anys, és vist com un lluitador o un terrorista