Festeig a l’Agència del Medicament
LA ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, va viatjar ahir a Brussel·les a la recerca de suports a la candidatura de Barcelona per acollir l’Agència Europea del Medicament (EMA), amb seu a Londres, que s’haurà de traslladar a una ciutat europea abans de març del 2019, termini per al Brexit. La presentació de candidatures finalitza el 31 de juliol, mentre que l’elecció serà presa en un consell ministerial de la UE a l’octubre.
El desplaçament està més que justificat i hauria de marcar un ritme encara més intens per part de les tres administracions implicades –Govern central, Ajuntament de Barcelona i Generalitat– en vista del gran nombre de competidors. L’EMA és un caramel amb la seva plantilla de 890 empleats, un pressupost de més de 300 milions d’euros anuals i visitada cada any per 36.000 experts. Entre les ciutats rivals de Barcelona hi figuren Copenhaguen, Milà i Dublín, sense descartar noves candidatures els propers dies.
La ministra de Sanitat lluita perquè l’elecció correspongui a un “procés objectiu” en què guanyi el millor, com es diu vulgarment. Vet aquí el dilema: Barcelona ja ofereix una seu –la torre Glòries–, és la favorita dels 900 empleats, té 80 vols diaris a capitals del continent i gaudeix d’una gran capacitat hotelera. Així mateix, és una ciutat amb gran oferta d’escoles internacionals i una sanitat per sobre de la mitjana europea. Només hi ha una condició adversa i insuperable: Espanya ja acull tres agències europees i dos organismes comunitaris i el concurs valora com un avantatge que el país en qüestió no sigui la seu de cap agència o organisme europeu.
Allotjar l’EMA és un objectiu compartit per totes les administracions implicades i l’esforç tripartit és dels que agraden a molts ciutadans, més enllà de diferències polítiques o ideològiques. A més, no es tracta d’una aspiració fora de context, artificial o capritxosa perquè Barcelona és un dels pols de la indústria farmacèutica catalana i espanyola, un sector exemplar en molts aspectes, com el de la investigació o els progressos clínics.
Visites com la d’ahir tranquil·litzen els impacients i reafirmen el compromís de totes les administracions per deixar de banda els petits interessos a favor dels col·lectius. La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, va aclarir que ningú a Brussel·les no li havia preguntat per una hipotètica independència de Catalunya. Millor. La unitat i generositat mostrada fins ara per Govern espanyol, Ajuntament i Generalitat són d’agrair.