El poder dur i el poder tou
Les causes immediates del sagnant atemptat de Manchester dilluns a la nit són conegudes. Un jove britànic de 22 anys, fill d’una família de refugiats libis, es va suïcidar amb explosius enmig de la multitud i va provocar una matança de joves. El terrorisme d’origen islàmic no valora la vida personal. Mata indiscriminada menti lliura la seva vida en el mateix acte de terror. Ho fa amb cotxes, amb navalles, amb bombes o amb metralladores. Moren matant.
Davant aquest plantejament, les formes per combatre aquests assassinats massius són ineficaces. Qualsevol individu pot provocar una tragèdia si s’ho proposa. Respondre amb la força pura i dura és inútil. El que va ser president de l’Iran als anys noranta, Akbar Haiximi Rafsandjani, mort el gener passat, va dir una cosa terrible: “Un palestí pot anar al paradís enviant trescents israelians a l’infern. Això és més poderós que la bomba atòmica”. Eren temps en què les tensions entre Orient i Occident s’emmarcaven en el gran impacte que va tenir la revolució islàmica que va instaurar l’aiatol·là Khomeini a Teheran el 1979 després de la multitudinària rebuda quan va arribar de París.
La revolució d’octubre del 1917 va marcar bona part de la història del segle passat. Però els efectes de la de Teheran del 1979 encara determinen les lluites entre les dues comunitats musulmanes, la xiïta i la sunnita, i també les relacions entre Orient i Occident.
És interessant assenyalar que el nombre més gran de víctimes provocades pel terrorisme d’arrel islàmica es troba entre els mateixos musulmans. Però la seva penetració a Europa i els Estats Units colpeja les societats democràtiques que no sabem trobar les maneres de combatre’l.
El més pràctic és enfortir els serveis d’intel·ligència, que seran la clau per a les guerres del futur
És un terrorisme que té per objectiu desestabilitzar les societats lliures. No té grans arsenals d’armes ni controla ciutats. Simplement, mata allà on s’ho proposa. Molts dels autors són ciutadans europeus, fills de la segona o tercera generació d’immigrants o refugiats. D’altres són atrets per a la causa i s’afegeixen a aquest absurd objectiu de colpejar sanguinàriament a societats democràtiques.
Les accions de terror provoquen por i augmenten la força de partits xenòfobs que cau en la islamofòbia més primària i radicalitza els discursos contra l’estranger que entren en el debat de la centralitat política a Europa i els Estats Units.
La força és imprescindible per fer front a aquesta amenaça. Però cal una mica més. Fins fa ben poc, els Estats Units tenien tant poder tou que no necessitaven activar el poder dur. El més pràctic és recórrer al poder de la intel·ligència que combini el poder dur amb el tou. Enfortir els serveis d’informació serà la clau per combatre les guerres del futur. I això comporta pèrdua de intimitat i llibertat per la gran majoria de ciutadans que res tenen a veure amb el terror.