American Park, 1907
El juliol del 1907 es publicava la notícia de caràcter publicitari sobre la inauguració de l’Orxateria Valenciana, i precisava que estava situada al peu de l’American Park. Feia uns dies que havia aparegut l’anunci d’aquestes atraccions a l’aire lliure. I els anuncis es van multiplicar després, tot i que sense precisar exactament l’adreça.
Eren allà on havien estat els fastuosos jardins de can Gomis, anomenats així perquè els va crear a finals del segle XVIII Francesc de Gomis i Alsina.
Ocupaven unes quaranta hectàrees emmarcades entre el que avui és el carrer Cister, el torrent de Penitents i el pont de Vallcarca; el viatger Francisco de Zamora va escriure lloances sobre aquell conjunt.
La família posseïdora d’aquella finca colossal, a la qual el 1870 havia estat trasllada la Capitania General arran d’una epidèmia de pesta, va acceptar que American Park llogués un gran espai per a les seves instal·lacions, amb la intenció d’obtenir-ne algun rendiment.
El primer anunci, publicat el 12 de juny d’aquell mateix any, el 1907, ja és ben descriptiu per fer-se una idea de l’oferta. La transcripció literal del text manté l’aroma d’un altre temps:
“En el sitio de recreo más
Aquest parc lúdic es va instal·lar on havien estat els fastuosos jardins de can Gomis
fresco y agradable de Barcelona. Hoy por la noche, concierto por una renombrada banda que ejecutará varias sardanas, Máquina voladora, Montaña rusa y china. Tiro al blanco de pollo, pichón, conejo mecánico. Bar. Entrada gratis. Los miércoles día de moda”.
Durant dos anys van sovintejar anuncis semblants. L’últim es va publicar el 19 de setembre del 1908. Era més aviat una nota de societat que informava de l’acte benèfic que s’hi havia organitzat dins del marc de la festa major del barri. A més de precisar que va ser molt divertit i freqüentat, esmentava els noms que integraven la junta de dames parroquial que l’havia dinamitzat.
I ja no van aparèixer més informacions ni anuncis sobre aquell centre lúdic. Sospito que va tancar poc després de l’estiu del 1908. I els jardins de can Gomis van ser venuts el 1930, cosa que va propiciar la urbanització de la zona.
Fins aleshores hi havia hagut la florida dels parcs d’atraccions. Val la pena recordar l’ordre d’aparició. Camps Elisis (1853), parc d’atraccions del Tibidabo (1901), Saturn Park (1911), Gran Casino de la Rabassada (1911), Turó Park (1912) i Maricel Park (1930). Només he esmentat els que tenien instal·lacions a l’aire lliure, a diferència, poso per cas, de les Atraccions Apolo.
Cal assenyalar l’ús estès llavors de la paraula anglesa. En aquest cas es tractava de suggerir una moda forana, cosa que, pel que sembla, aportava un plus de qualitat i modernitat. És la mateixa època que sorgeix el Park Güell, que en aquest cas era diferent: volia ser una mostra de complicitat amb el concepte de ciutat jardí.