La batalla legal d’Assange i Garzón des de dins

Historia estrena dilluns un documental amb el hacker i l’exjutge

Durant més de tres anys els cineastes Clara López Rubio i Juan Pancorbo han seguit amb les càmeres la lluita jurídica de l’exjutge espanyol Baltasar Garzón per defensar el hacker Julian Assange. Del resultat d’aquesta lluita “depèn la llibertat d’expressió al món”. Aquesta és la màxima (dita per Garzón) amb què, segons els directors, s’ha gravat Garzón/Assange, el juez y el rebelde, una coproducció hispanoalemanya de Mediapro i Inselfilm amb la participació de Canal Sur i la col·laboració de Canal Historia, la cadena que emetrà el documental dilluns vinent a les 22 hores, després que dissabte passat s’estrenés mundialment a Docs Barcelona.

El documental explica des de dins la lluita dels seus advocats per aconseguir que l’ordre d’arrest contra el fundador de Wikileaks fos retirada, un anunci que la Fiscalia sueca va fer públic divendres passat, quan la fiscal Marianne Ny va anunciar que retirava l’ordre i tancava la investigació contra ell per un presumpte delicte de violació menor. La cinta denuncia precisament les irregularitats comeses durant la investigació a Suècia.

Malgrat que Assange no va arribar a estar mai acusat formalment, el 2010 la fiscal Ny va emetre una ordre d’arrest contra l’australià per interrogar-lo en el marc d’una investigació preliminar per suposats delictes de violació menor. Assange ja havia abandonat Estocolm i era al Regne Unit, on va iniciar un llarg procés judicial per evitar ser extradit a Suècia. L’editor en cap de Wikileaks sempre va proclamar la seva innocència, però temia que Suècia només fos una estació de pas per a una altra extradició, aquesta vegada als Estats Units, on també se l’investiga en secret per les filtracions publicades per la seva organització.

El documental explica diversos anys de la vida del creador de Wikileaks, des del moment en què demana asil polític a l’ambaixada de l’Equador a Londres i contracta Garzón perquè dirigeixi l’equip processal que elaborarà l’estratègia internacional que li eviti la deportació als Estats Units.“Sabíem que al darrere de la col·laboració del jutge Garzón reconvertit en advocat del hacker més famós del món hi havia una història per explicar”, diu Pancorbo, i López Rubio afegeix que sentien “curiositat” per esbrinar “per què advocats internacionals de prestigi, com el mateix Garzón, van voler treballar per a Assange, i sense cobrar”.

“Estant amb ells vam veure que el que els movia era la idea de la llibertat d’expressió. Cap no era allà només per defensar Assange d’uns presumptes delictes sexuals comesos a Suècia. Parlaven de llibertat de premsa, del dret a la informació, de transparència, i aquesta és la visió que hem volgut mostrar”, explica López Rubio.

Aquest punt de vista des dels advocats i una certa “imatge cordial” d’Assange, que reconeixen que mostren, s’explica en part per la clàusula firmada amb Wikileaks de no publicar res que el pogués comprometre o perjudicar, i també, afegeix Pancorbo, perquè no van tenir tant accés al personatge per fer un retrat.

Els cineastes reconeixen la seva frustració quan van donar per acabat el rodatge, l’estiu del 2016, “i continuaven passant coses, com les filtracions sobre Hillary Clinton, però no podíem fer res més, tret d’una segona pel·lícula”, assenyala López Rubio. Pancorbo conclou que, a parer seu, el que és més fonamental “hi és” i que “és evident que passaran més coses, i seria bo explicar-les”.

A la realitzadora, que, com el seu company, s’estrena en la direcció de cinema, li agradaria que el documental “aportés la idea de la motivació dels advocats, la tenacitat que els porta a continuar treballant anys i anys per defensar la llibertat d’expressió i d’informació”. A part de documents inèdits, el documental ha rebut material facilitat per Wikileaks i ofereix fragments d’una entrevista exclusiva amb Assange.

La cinta s’estrena just després de retirar-se l’ordre d’arrest de la Fiscalia sueca contra el fundador de Wikileaks