Rajoles bisellades
Fa un parell de setmanes vaig passar amb el metro de la línia 3 per l’estació de Passeig de Gràcia. Hi fan obres. Hi havia un penja i despenja de tubs, sobre unes estructures que, fins no fa gaire, aguantaven unes plaques de revestiment metàl·lic. Vaig ajupir el cap per mirar per la finestreta: em va semblar que estaven col·locant rajoles blanques, bisellades, com les que hi ha al metro de Londres i de París. Qui fos l’encarregat d’arreglar l’estació va pensar que valia la pena rescatar les rajoles bisellades que cobrien tota la volta, amagada fins fa quatre dies sota el revestiment metàl·lic. Si hi sortia un forat, el tapaven amb rajoles noves. Si n’havia desaparegut un pany de paret, el tornaven a fer sencer. D’aquesta manera, l’estació de Passeig de Gràcia recobraria l’aparença original de l’època del Gran Metro.
Però quan hi vaig tornar a passar, fa uns quants dies, vaig veure que, en una paret, hi havien col·locat unes lloses d’aquestes grosses, lluents, que simulen plaques de granit. M’ho vaig voler mirar bé: la tercera vegada, he baixat del metro i he fet un volt per les andanes. En efecte: hi ha parets noves, amb rajoles blanques, bisellades, com les del metro de Londres i de París. I panys de paret amb plaques de granit polides, com les que hi ha a les estacions d’Adif. En un tros que el sostre baixa, granit. En el tros on hi ha la volta original, rajoles bisellades. Una barreja. Ja veurem com queda, al final.
Ens passem la vida venent al món una il·lusió de tradició i d’antiguitat. Des del fals Gaudí als falsos cafès i als falsos bars de tapes. Amb molt poc esforç, l’estació de Passeig de Gràcia (a tocar de la casa Batlló i de la casa Amatller i a dos-cents metres de la Pedrera) podria transmetre als visitants la imatge d’una Barcelona autèntica, contemporània dels seus grans monuments. Però els interessa, això, als turistes? Els convé, a la gent de TMB, gastar-se uns calerons per restituir allò que no hauria hagut de canviar mai: una decoració senzilla, pràctica, removible, amb tocs d’elegància (les restes de les cartelleres i un tros d’anunci que encara hi ha enganxat són de ceràmica vidriada). Ja entenc que no es pot refer la decoració de tota la línia, però dues o tres estacions triades estratègicament, entre Lesseps i Liceu, per què no? Al cap i a la fi, a diferència dels falsos bars de rajol vist, les rajoles bisellades són autèntiques i tot allò està ple de gent que figura que estima Barcelona.
Dit de passada: qui ha triat tots aquests anys les rajoles del metro? Recordo que quan va arribar a Poblenou, cada estació (Ciutadella, Pere IV, Lutxana, Poblenou i Selva de Mar) estava recoberta d’un model de mosaic diferent. Quan van començar a caure rajoles, no havien guardat recanvis de tots els models, i ho van arreglar amb pegots. En algues estacions de la xarxa, les parets arriben a fer tant de fàstic que, au: a canviarles totes. Quantes vegades s’han reformat les estacions de metro de Barcelona? Tan senzill que hauria estat imitar el bon exemple dels panots.
Quants cops s’ha reformat el metro de Barcelona ? Tan senzill que hauria estat imitar els panots