La Vanguardia (Català)

“A l’espai no perds els instints; tampoc el sexual”

Tinc 40 anys: als 4 anys jo era un nen sicilià que volia ser astronauta... I miri. Encara soc el cosmonauta més jove de l’Agència. Tinc dues nenes: Sara i Maya, com l’estrella de les Plèiades. El que menys s’explica de les missions és que treballem dotze

- LLUÍS AMIGUET

Sis mesos tancat en una estació espacial: se li van fer llargs? Al contrari, qualsevol cosa que facis allà dalt sense gravetat resulta nou i meravellós.

Per exemple.

Jugava amb una goma elàstica perquè em veiessin les meves filles en teleconfer­ència i qualsevol salt era al·lucinant, innovador i imprevisib­le. No paraven de riure quan em veien.

Quines altres coses són diferents?

Anar al lavabo es torna rutinari aquí baix, però allà dalt és una aventura.

Una aventura una mica fastigosa?

Diguem que resulta natural, però diferent. Divertit. Ens tanquem, esclar, a l’estació hi ha un lavabo perquè aquest moment sigui privat.

I imagino que sense gravetat...

Sí, tot flota al teu voltant.

I caldrà anar-ho capturant.

Però no només això; també les llàgrimes...

Floten?

A l’espai no es pot plorar. Almenys no com aquí baix, per això la primera vegada que vaig plorar en realitat em vaig divertir.

Per què va plorar vostè?

Pel wasabi que acompanyav­a un sushi que em venia moltíssim de gust. Tenia gana.

EstavaI el peix boníssim, estava però passat? quan vaig obrir la capsa, es va escampar per l’espai. Així que vaig anar capturant els trossets flotants de peix amb l’arròs i, esclar, els de salmó, tonyina... I el wasabi.

Pica.

Moltíssim. Sense voler el vaig engolir tot de cop i vaig plorar; bé, en realitat no vaig plorar, perquè allà no es plora. Se’m van omplir els ulls de llàgrimes que no queien; bombolles ardents i fascinants enganxades als ulls.

Què passa en la ingravides­a amb la resta de líquids corporals excretats?

Els purifiquem i els tornem a beure i desbeure un cop i un altre i un altre... Els sis mesos.

Els de tots junts?

Esclar. I és una aigua puríssima. Pensi que a la Terra estem bevent la mateixa aigua que van desbeure els dinosaures. Doncs allà fem el mateix, però entre nosaltres. El 95% del que desbevem es torna a beure un altre cop.

Va mantenir allà dalt tots els seus instints en tot moment?

Com aquí.

També el sexual?

Mantens tots els instints i també el sexual, per descomptat. Allà dalt era el mateix home que aquí baix. Això no canvia.

Va notar alguna diferència conductual? Cada dia sentia més solidarita­t amb els meus cinc companys de missió a l’estació espacial.

I companyes?

També, l’enginyera Karen Nyberg, de la NASA, tenia ja experiènci­a d’una altra missió espacial i va ser una germana gran per a mi allà.

I els altres?

Érem un altre enginyer de la NASA, tres enginyers russos i jo. En sis mesos vam arribar a tenir un ambient d’autèntica família.

Feien broma?

Als astronaute­s ens encanten les bromes. Però vam pactar que la majoria les deixaríem per a la nostra intimitat, per descomptat.

Què és el que no s’explica de les missions espacials?

Que treballem dotze hores al dia. No tens temps per a res més. Jo soc pilot de combat i ja estava entrenat per concentrar-me a cada missió. La preparació per a cosmonauta consisteix, a més, en convertir-te també en enginyer i científic i a ells també en pilots. I tots treballem el triple.

Què fan?

Els humans portem quatre milions d’anys d’evolució tecnològic­a amb la constant gravitatòr­ia i només tenim sis mesos per experiment­ar sense ella. S’obre així un món d’oportunita­ts científiqu­es. I a més un món molt rendible.

L’espai és rendible?

Economiste­s independen­ts han demostrat que per cada euro invertit en l’espai s’obté un retorn de vuit. Pensi que a cada europeu l’exploració espacial només li costa un euro al mes.

Per què no és tan popular com era?

Perquè ens interessen les històries; no les dades: històries protagonit­zades per persones. Si de la nau Rosetta en posar-se sobre un cometa n’hagués sortit un astronauta, tota la humanitat en parlaria. I ha estat una immensa gesta científica després de deu anys de navegació espacial. Un prodigi,però sense astronauta. Llàstima.

I avui ens sembla tan normal.

L’aventura espacial sembla fàcil, perquè els nostres enginyers són molt bons, però en realitat és molt difícil. És prodigiosa.

Li agrada que Musk, Bezos, Branson i altres milionaris privatitzi­n l’espai?

Ja està privatitza­t. La NASA i l’AEE subcontrac­ten amb empreses privades gairebé tot el seu pressupost, que genera llocs de treball i innovació i millora les nostres vides.

Faria vostè de pilot per a un vol espacial d’una cosmolínia privada?

Ja tinc la millor feina del món. La que vaig dir quan em van preguntar què volia ser als 4 anys, però dono la benvinguda a les oportunita­ts.

Creia que podia ser astronauta havent nascut a Catània, Sicília?

Si ets capaç de convertir un somni en un projecte ja ho has fet mig realitat. I ho vaig fer.

El pitjor del seu entrenamen­t?

Esperar entre selecció i selecció: primer entre 8.000 aspirants; després, 2.000, 200, 45, 22, 10, i l’entrevista final.

 ?? NEUS MASCARÓS ??
NEUS MASCARÓS

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain