La recuperació dispara el parc de cotxes a Barcelona
El repunt del parc automobilístic dificulta les polítiques de reducció del trànsit i l’aparcament
Menys places d’aparcament, tant en superfície com als edificis, més restriccions per circular amb cotxe per la ciutat i, tot i així, un parc de vehicles que, després d’uns quants anys de decreixement –coincidint amb els pitjors de l’última crisi– que semblaven marcar una tendència irreversible, torna a registrar augments significatius impulsats per la recuperació parcial de l’activitat econòmica i del consum. Aquesta és la realitat del municipi de Barcelona i, per extensió, de l’àrea i la regió metropolitanes, la qual planteja a les diferents administracions públiques una seriosa contradicció i un problema a l’hora de poder aplicar les seves polítiques de limitació de l’ús del vehicle privat. En aquest sentit, pocs dies després que el govern municipal anunciés que tenia la intenció de reduir les places d’estacionament als edificis de nova construcció, el mateix Ajuntament de Barcelona acaba de fer públiques les últimes xifres del parc de vehicles domiciliats al municipi, les quals revelen, per tercer any consecutiu, un increment del nombre de turismes, furgonetes i motos.
A finals del 2016 Barcelona tenia poc més de 580.000 turismes, i un increment d’unes 10.000 unitats respecte al 2015, any en què ja s’havia registrat un creixement de gairebé 6.000 cotxes respecte al 2014.
El parc automobilístic barceloní –incloent-hi tota mena de vehicles motoritzats– és de gairebé 947.000 unitats, un 2% més que el 2015, però encara lluny de les xifres del 2007, just abans de la caiguda de vendes i matriculacions com a conseqüència de la crisi. Llavors Barcelona es va acostar més que mai al llistó del milió de vehicles (991.000).
Després, la recessió general i la depuració que l’any 2013 es va fer de la base de dades de l’Ajuntament per conciliar-la amb la de la Direcció General de Trànsit (DGT) i esborrar del mapa els vehicles que estaven en situació d ’“obsolescència”, va fer que el nombre de turismes caigués en gairebé 50.000, i el del parc de vehicles en conjunt, en més de 75.000 vehicles.
El govern que dirigeix l’alcaldessa Ada Colau en part ha argumentat el seu propòsit de limitar el nombre de places d’aparcament als edificis de no--
EL 2016 La xifra de turismes domiciliats al municipi va augmentar en 10.000 unitats
CAPITAL DE LES DUES RODES
La ciutat té avui 30.000 motos més que al començament de la crisi econòmica
va construcció en la constatació que a la ciutat de Barcelona hi ha més llocs per aparcar que cotxes, i en el fet que el nombre de turismes domiciliats avui en dia a la capital catalana és més baix que el de fa vint anys.
Aquesta última dada és molt real, però també que, malgrat les polítiques més o menys decidides per fer fora el cotxe privat dels carrers de Barcelona, els últims tres anys hi torna a haver més vehicles i que, tal com poden certificar diàriament els automobilistes que pateixen el col·lapse de les rondes i de les vies d’entrada i sortida a la ciutat,
PRÒXIMA JUBILACIÓ Més de 50.000 turismes barcelonins superen els 20 anys d’antiguitat
Seat es manté com la marca més present en el parc de vehicles de Barcelona
la fluïdesa del trànsit també ha anat a pitjor.
Es tracta, així doncs, d’un problema afegit i un repte per a unes polítiques de mobilitat que, en línia amb el que estan desenvolupant gairebé totes les grans ciutats europees, passen per la reducció de l’ús del cotxe i la promoció del transport públic i col·lectiu i d’altres opcions de desplaçament, com ara la bicicleta.
En una ciutat que es planteja reduir o com a mínim no incrementar les places d’estacionament als edificis, que no té en perspectiva ampliar significativament l’aparcament en superfície (les zones verda i blava), i que no ha definit clarament quins plans té per a la moto –en uns carrers de voreres cada vegada més amples–, la frenada en sec a la tendència de reducció del parc de vehicles introdueix elements de risc.
Només pel que fa als vehicles de dues rodes, cal destacar que avui els barcelonins tenen 30.000 motos més que al començament de la crisi, i gairebé 100.000 més que fa dues dècades.
Amb 223.671 motos a finals del 2016 –a les quals cal afegir-hi 57.000 ciclomotors–, Barcelona continua sent una de les capitals europees d’aquest tipus de vehicle que tant ha ajudat a no col·lapsar el sistema circulatori de la ciutat però que, pel volum que té, planteja un seriós problema en termes d’estacionament en un espai públic molt disputat.
Des d’alguns sectors hi ha seriosos dubtes de la conveniència que l’Ajuntament de Barcelona estigui adoptant decisions unilaterals en matèria de mobilitat urbana sense una òptica més metropolitana.
Cal tenir en compte que als turismes amb domicili al municipi central cal afegir-n’hi 640.000 més de corresponents a les poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, vehicles que tenen una enorme incidència en la congestió del trànsit que hi ha a la ciutat i als seus accessos. Potser el contrapès a la recuperació del parc automobilístic barceloní arribarà els pròxims anys per la limitació –a la pràctica, el veto– del trànsit dels vehicles més contaminants i antics. A falta de comprovar si els cotxes que seran retirats de la circulació per les exigències mediambientals seran substituïts o no, el que és una evidència és que a Barcelona encara hi sobreviuen més de 50.000 turismes que tenen més de vint anys i que un quart de milió més d’unitats ja tenen entre 11 i 20 anys d’antiguitat.
Les últimes estadístiques sobre el parc de vehicles de la capital catalana permeten conèixer altres dades sobre la presència de l’automòbil a la ciutat. Per exemple, Seat manté el seu lideratge històric com la marca automobilística amb més unitats domiciliades a Barcelona (58.531, un 10,1% del total). La segueixen Volkswagen (54.176), Renault (48.835), Peugeot (39.360) i Citroën (39.030).