El Santander es prepara per fer una oferta pel Popular
El banc que presideix Ana Botín estudia una ampliació de capital de 5.000 milions
Banco Santander estudia la compra de Banco Popular i ha sondejat alguns inversors sobre la seva disposició a subscriure una ampliació de capital de 5.000 milions d’euros que serviria tant per comprar el banc com per enfortir les seves ràtios de capital. Així ho van assegurar ahir a última hora de la tarda fonts coneixedores de l’operació a l’agència Bloomberg. El Popular, que ahir va tornar a caure en borsa –un 6,2%, fins als 0,317 euros per acció–, val en aquests moments tot just 1.300 milions d’euros, després d’haver patit un important retrocés en les últimes sessions com a conseqüència dels dubtes sobre el seu balanç i l’absència d’ofertes. El Santander va optar per no realitzar comentaris, com ha fet fins ara. Des que es va iniciar la subhasta del Popular, en cap moment no ha confirmat el seu interès per l’adquisició.
Segons Bloomberg, l’entitat que presideix Ana Botín no ha pres una decisió final sobre l’oferta ni sobre com es finançaria. Òbviament, l’ampliació de capital només es duria a terme en el cas que el Santander es decideixi a realitzar una oferta als accionistes del Popular.
L’última ampliació de capital del Santander, que té el focus en la millora del benefici per acció, es va produir el gener del 2015, quan va demanar al mercat 7.500 milions d’euros. Ara, els analistes consideren que, en comparació amb els bancs de la seva mida, el Santander va una mica just de capital. Per això, l’ampliació de capital que podria dur a terme per comprar el Popular s’utilitzaria, alhora, per enfortir els seus recursos propis.
En el cas que l’operació cristal·litzi, el Santander sumaria els gairebé 150.000 milions d’actius del Popular i assoliria els 470.000 milions de balanç a Espanya. D’aquesta manera, desbancaria els líders actuals –CaixaBank (340.000 milions) i el BBVA (330.000)–, que quedarien a una distància considerable del banc càntabre. Paradoxalment, el Santander és el primer grup bancari espanyol però no ha realitzat encara cap adquisició a Espanya durant la crisi, amb l’excepció de l’absorció de la seva filial històrica, Banesto.
La possible operació corporativa es va conèixer ahir després del tancament del mercat a Espanya, però no a Nova York, on el Santander també cotitza i es deixava més d’un 2,5% del seu valor a prop del final de la sessió.
Per al Popular, l’interès –i l’eventual oferta– del Santander pot ser la salvació després d’uns mesos complicadíssims i una setmana terrorífica. Ahir van tornar les caigudes en borsa i els dubtes per la falta de visibilitat sobre el futur. No els va aclarir ni Luis María Linde, el governador del Banc d’Espanya, que no va oferir ni una paraula pública de suport, ni de defensa de la seva solvència, ni de tranquil·litat als inversors o als clients en la seva compareixença al Senat. “Així de senzill, no és el moment, no vinc preparat per a això”, va dir, com recull Alicia Rodríguez de Paz.
Abans, l’alta direcció del banc havia acudit a Frankfurt per mantenir una reunió al més alt nivell amb els supervisors del Banc Central Europeu (BCE) per valorar la situació i les possibles mesures de suport. No va transcendir res de la trobada, que ni tan sols va ser confirmada oficialment pel banc.
La presentació d’una oferta pública d’adquisició (opa) sobre el Popular, si s’arriba a produir, solucionaria el futur de l’entitat, que estava en el punt de mira dels supervisors de cara a una eventual intervenció. I és que, si no hi hagués comprador, semblava gairebé impossible que es pogués dur a terme una ampliació de capital, ja que el que no hagués tingut sentit per als competidors tampoc no hagués semblat una opció interessant per als inversors.
Des del punt de vista polític, la presentació d’una oferta pel Popular per part del Santander suposarà, si es confirma, un fort alleujament per al Govern. En un moment en què Espanya creix amb certa força i s’està creant ocupació, la intervenció del Popular per part del Mecanisme Únic de Resolució hauria suposat un cop dur a la confiança en el país.