La conjura de la por
La resposta ciutadana al terrorisme gihadista es torna desafiadora i global
No tenim por. És la resposta més compartida –en xarxes socials, missatges de telèfon o concentracions– que es dona als terroristes gihadistes entestats a sembrar el terror al cor d’Europa. El
hashtag #NoTenimPor després de l’últim atemptat de Londres ha adquirit un to desafiador i va pel camí de convertir-se en lema a tot el món. Tot i que a hores d’ara aquesta consigna planteja diferents lectures.
“Quan diem que no tenim por és que en tenim”, afirma Guillermo Fouce, president de la Fundació Psicologia sense Fronteres. Per Fouce, doncs, interpretar que aquesta consigna revela que ara els ciutadans no estan espantats per un nou terrorisme indiscriminat i imprevisible seria una mentida.
La psicòloga Laura Rojas Marcos considera, per la seva banda, que el #NoTenimPor amaga un altre missatge. “Amb aquesta frase tan concisa el que molts ciutadans volen manifestar és que no permetran que uns terroristes alterin la seva vida i els facin canviar els hàbits més quotidians”. Guillermo Fouce coincideix amb Rojas Marcos en aquest aspecte. “Això, més que una manifestació d’absència de por (per descomptat que estem espantats) és una conjura a la por. Una lògica resposta cívica a tanta barbàrie per manifestar que no ens deixarem vèncer tan fàcilment”.
Per Andrés Cuartero, coordinador dels psicòlegs del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), aquest hashtag cada dia més popular també té molt de bàlsam. “És el millor exemple, avui més necessari que mai, del tots units si es vol vèncer un enemic comú. Aquesta estratègia sempre ajuda a transmetre a tota la ciutadania una sensació de seguretat i control, molt necessària en aquests moments amb el terrorisme picant a la porta de casa nostra”.
El més difícil després dels atemptats que han castigat el centre d’Europa és fer veure que no ha passat res. Quan el cert és que han passat i estan passant moltes coses. Del #JeSuisCharlie, el #JeSuis Paris o el #PrayForBerlin (després dels assassinats comesos a França i Alemanya en diferents atemptats) s’ha passat a un missatge més global i també més desafiador com el de #NoTenimPor. I això, consideren aquests experts, és positiu. “Si ens quedéssim quiets estaríem segrestats per la por. per tant, tot el que es faci col·lectivament per fer saber als terroristes que continuarem fent la nostra vida i els nostres hàbits sempre ajudarà a augmentar la sensació de seguretat”, afegeix Andrés Cuartero.
L’últim exemple d’aquest desafiament ciutadà el van protagonitzar el cap de setmana passat els milers de persones que van omplir un estadi a Manchester per assistir al concert benèfic impulsat per Ariana Grande. La cantant, acompanyada d’altres artistes, va voler retre d’aquesta manera un homenatge a les víctimes del sagnant atemptat en aquella mateixa ciutat i en un dels seus concerts, el vint-i-dos de maig. Laura Rojas Marcos també aplaudeix aquest tipus d’iniciatives. “En aquests casos, units sempre ens sentirem més forts”, afirma. Moltes persones que potser s’ho pensarien dues vegades, aquests dies, abans de viatjar a Londres, no sentirien la mateixa por a l’hora d’anar a un concert com el que es hi va haver a Manchester.
Fouce, Rojas Marcos i Cuartero coincideixen, particularment, en una cosa. “El terrorisme sempre ha volgut sembrar la por, i en el cas dels gihadistes aquesta estratègia està molt ben estudiada. Tant poden atemptar en una sala de concerts com en un estadi de futbol, un freqüentat passeig al costat del mar, un pont o un mer-
GUILLERMO FOUCE
“Quan escrivim que no tenim cap por és que estem realment espantats”
LAURA ROJAS MARCOS
“Amb aquesta frase es vol expressar que els terroristes no alteraran el nostre dia a dia”
cat ple de gent. I això fa que qualsevol ciutadà d’Europa pugui pensar en aquests moments que està en el punt de mira”, afirmen. “La tria d’aquests escenaris tan quotidians –indica Andrés Cuartero– fa inevitables les comparacions. Si han atemptat en aquest cèntric pont de Londres, per què no podrien fer-ho a la Rambla o als voltants de la Sagrada Família, podria pensar, per exemple, un veí de Barcelona”. Aquesta estratègia dels terroristes “ens fa molt més vulnerables a l’amenaça”, afegeix aquest psicòleg. I per això en aquests moments “la por individual, especialment al centre d’Europa, trigarà a desaparèixer” per molts missatges que corrin per les xarxes dient el contrari. Laura Rojas Marcos assenteix amb aquesta tesi: “És com un autoengany: sento una cosa però vull pensar que és la contrària”. I això no és dolent per superar els quadres més severs d’ansietat o malestar provocats per aquest nou terrorisme. “Fer-nos els valents, encara que sigui només enviant missatges de no tinc por, en aquests casos és el millor i únic mecanisme d’autodefensa”, afirma Guillermo Fouce. “És la conjura perfecta per superar les pors”, insisteix aquest psicòleg.
Laura Rojas Marcos, que va treballar en programes de suport a víctimes dels atemptats de les Torres Bessones, afirma que ella sempre ha intentat continuar amb normalitat la seva vida, hàbits i viatges després d’un atemptat, però reconeix que això no sempre és fàcil per a molts ciutadans. I revela que aquests dies a la seva consulta ha atès persones temoroses de viatjar, per exemple, a Londres i que demanen ajuda per superar aquestes pors. “És totalment lògic que aquest nou terrorisme estigui afectant els nostres hàbits quotidians”, indica Andrés Cuartero. I també, afegeix, “que estiguem molt més alerta amb tot el que es mou al nostre voltant”. Fouce considera, tanmateix, que “viure sempre en alerta pot arribar a ser esgotador”. Com que estem davant una realitat nova caldrà veure com responen els ciutadans si aquest tipus d’atemptats es repeteixen periòdicament.
El que podria passar –aventura Andrés Cuartero– és que acabéssim considerant una cosa habitual o inevitable aquestes barbàries, com ens ha passat quan el terrorisme afectava altres països llunyans, amb la qual cosa la por (seria impossible viure en una situació permanent d’alerta) quedaria minimitzada”.
Aquest seria el pitjor dels escenaris. El més positiu “seria el de la recuperació de la seguretat individual i el control; si els atemptats deixen de ser tan propers i en escenaris quotidians o no es repeteixen, el ciutadà tendirà a recuperar el seu estat normal i la por desapareixerà a poc a poc”, apunta Cuartero.
En els últims atemptats al centre d’Europa han estat notícia ciutadans que han respost a la barbàrie amb conductes heroiques. Una realitat, coincideixen els tres experts, que no es pot atribuir al fet que ara es tingui menys por d’aquests terroristes gihadistes. “Són reaccions primàries, pròpies de situacions d’estrès en les quals unes persones tendeixen a quedar-se bloquejades i d’altres, després de calcular les seves possibilitats, surten en defensa de les persones que tenen al costat”, afirmen.
ANDRÉS CUARTERO
“És una estratègia que ajuda a transmetre una sensació de més control i seguretat”
ATACAR ALLÀ ON FA MÉS MAL
Atemptar en zones molt quotidianes fa créixer la temença que l’atac pugui arribar a casa