L’NSA acusa l’exèrcit rus
L’Agència detecta ciberatacs a la maquinària electoral dels Estats Units
L’Agència Nacional de Seguretat dels Estats Units (NSA) va detectar pocs dies abans de les eleccions presidencials del 2016 un ciberatac que va atribuir a la intel·ligència militar russa i l’objectiu del qual era interferir en el funcionament de la votació. Aquesta nova revelació figura en un document d’alt secret de l’agència que va ser difós pel digital The Intercept. Arran de la publicació de l’informe, ha estat detinguda Reality Leigh Winner, de 25 anys, treballadora d’una empresa de seguretat contractada per l’NSA, a qui s’acusa de filtrar la informació classificada.
Fins ara els presumptes ciberatacs russos coneguts havien estat dirigits fonamentalment contra el Partit Demòcrata i els seus candidats i molt especialment contra l’equip de campanya de Hillary Clinton. I això va ser el que va portar a la CIA a la conclusió que els pirates informàtics pretenien contribuir a la victòria de Donald Trump. La novetat que aporta l’informe de l’NSA és que aquest atac atribuït a la intel·ligència militar russa podia tenir per objectiu alterar el funcionament i fins i tot el resultat de la votació. És la conclusió que es desprèn al constatar que almenys un proveïdor de software de la votació va ser intervingut i més de cent funcionaris electorals van rebre missatges phishing a les seves bústies de correu electrònic que així que els obrien els pirates informàtics penetraven a l’ordinador.
Segons The Intercept, l’informe és molt recent. Porta data de maig del 2017 i constitueix la prova més precisa de la suposada interferència russa fins ara coneguda. Al document s’indica que la pirateria de Rússia va poder haver penetrat en els sistemes de votació dels Estats Units molt més del que s’havia calculat al principi. De fet, a l’informe que va encarregar el president Obama després de les eleccions però abans d’abandonar la Casa Blanca assenyalava que no constava que la intromissió russa detectada hagués afectat el “recompte de vots”. En aquell moment, qui va denunciar reiteradament que el sistema electoral dels Estats Units estava “manipulat” va ser el mateix Donald Trump, proclamant que hi havia tres milions de vots irregulars de ciutadans morts i immigrants sense dret al sufragi. El candidat republicà no només no es va mossegar la llengua sinó que va advertir seriosament que només acceptaria la legitimitat del resultat si guanyava el presidència. I si no, no. Té la seva substància que ara l’NSA constati que el ciberatac rus es va dirigir principalment al procés de registre de votants i al fabricant dels dispositius que mantenen i verifiquen les llistes d’electors.
El document de l’NSA estableix que els ciberatacs van partir amb tota seguretat dels serveis d’Intel·ligència de l’exèrcit rus i cita més concretament la direcció general d’Intel·ligència de l’Estat Major.
Amb tot, l’anàlisi de l’NSA no treu conclusions sobre si la interferència va tenir cap efecte sobre el resultat de l’elecció, però admet que queda molt per conèixer sobre el que van aconseguir els
hackers. L’informe constata la possibilitat que la pirateria russa hagués penetrat en alguns sistemes de votació, però encara es desconeixen els efectes de l’abordatge informàtic.
El document de l’NSA ha transcendit tan sols uns dies després que el líder rus, Vladímir Putin,
LA FILTRADORA Detinguda una empleada de seguretat de 25 anys per revelar el secret
negués rotundament qualsevol implicació del Kremlin o d’organismes oficials russos en els ciberatacs, encara que per primera vegada va admetre la possibilitat que pirates informàtics el duguessin a terme “guiats per un sentiment patriòtic”.
Coincideix també amb un moment en què la Casa Blanca i els republicans van a totes però amb escàs èxit per girar full del Russiagate, reprendre la iniciativa política i tirar endavant la seva agenda política conservadora, que apareix amb moltes i estridents declaracions d’intencions, però sense cap fruit legislatiu quatre mesos després que Donald Trump ha ocupat la presidència. El president va convocar ahir líders republicans del Congrés per fixar una nova estratègia. Mentrestant, els fills del president es van permetre desafiar totes les agències i serveis d’intel·ligència del país. Eric Trump va afirmar amb rotunditat, durant una entrevista a la cadena ABC que la investigació del Russiagate “és l’engany més important de tots els temps”. Tot i això, l’esdeveniment informatiu que està provocant més expectativa és la compareixença pública davant el comitè d’Intel·ligència del Senat prevista per a demà de l’excap de l’FBI James Comey. S’espera que Comey doni detalls de les seves converses amb el president Trump abans que el destituís. En la seva primera versió Comey va assegurar que Trump li va demanar que conclogués la investigació del Rusiagate.
Si això es confirma, alguns demòcrates i comentaristes polítics sostenen que el president hauria de ser sotmès a judici polític (impeachment) per obstrucció de la Justícia.
Una cosa que treu de polleguera Trump són les contínues filtracions sobre les investigacions del Russiagate. Insistia una vegada i una altra que calia perseguir els qui filtraven als mitjans informació secreta. Una hora després que The Intercept publiqués l’informe de l’NSA, Reality Leigh Winner va ser arrestada a la seva casa d’Augusta, Geòrgia, acusada d’haver passat la informació al diari digital. Aplicant-li la llei d’espionatge, Winner s’enfronta a càrrecs que comporten una pena de fins a 10 anys de presó, encara que els casos de fugues convencionals solen resultar en penes de presó d’un a tres anys i la noia va confessar.
La notícia va provocar diversos debats a la xarxa i els mitjans, començant pels sorpresos que una noia tan jove amb aspecte d’adolescent tingui accés a secrets d’Estat i també entre els que defensaven la seva actitud denunciativa davant els partidaris d’una condemna exemplar.