El setge a Qatar l’aboca a l’Iran, ara la seva única sortida al món
Trump defensa sense fissures el boicot saudita, “el principi del final del terrorisme”
El virtual setge per terra, mar i aire a Qatar continua per tercer dia consecutiu, després que l’Aràbia Saudita i els seus satèl·lits trenquessin dilluns les relacions diplomàtiques amb Doha. Un setge aràbic que no es deslliura amb alfanges, sinó amb vetos de l’espai aeri, d’emissions i de proveïment, així com repatriació de diplomàtics i –ben aviat– de nacionals. I, d’una manera més prosaica, amb el tancament de l’única frontera terrestre de Qatar, que la uneix amb el gran germà saudita.
Per a més oprobi, Donald Trump es va despenjar ahir amb diversos tuits en els quals beneeix el que “potser serà el principi del final de l’horror del terrorisme”. Un alineament sense fissures amb el règim saudita i contra el país que acull la base dels Estats Units més gran a l’Orient Mitjà, cridat a tenir conseqüències. Molt més cauts es van mostrar altres líders internacionals, que no desitgen una escalada de la crisi, amb greus conseqüències financeres i energètiques. Així, l’emir de Qatar va ser convençut pel seu homòleg de Kuwait perquè mantingués silenci i donés una oportunitat a la seva mediació. També Oman, com en l’anterior crisi diplomàtica de fa tres anys, s’ha mantingut al marge del boicot, que secunda la Unió dels Emirats Àrabs (UEA), Bahrain i Egipte –malgrat els tres-cents mil treballadors egipcis a Qatar.
El problema de fons, esclar, no és el suport a l’extremisme a Síria del qual tots són còmplices –i del qual l’anterior vicepresident dels Estats Units, Joe Biden, va culpar l’Aràbia Saudita, la UEA i Turquia abans que Qatar–, sinó la seva actitud conciliadora cap a l’Iran, així com el seu suport econòmic i polític als Germans Musulmans a Egipte i altres països, i a Hamàs a Palestina.
Qatar, que va tenir la benevolència d’Obama, s’ha convertit tot i això en un obstacle per a l’enduriment contra l’Iran preconitzat a l’uníson pels falcons que voletegen al voltant de Donald Trump i pels mestres falconers de l’Aràbia i l’Orient Mitjà.
Tot i això, el primer resultat del setge a Doha és que l’aboca en braços de l’Iran, de l’espai aeri del qual depèn ara Qatar Airways per sortir al món i de les remeses d’aliments frescos de les quals podrien dependre ben aviat els seus dos milions i quart d’habitants, on set de cada vuit són estrangers. La llet o el pollastre havien desaparegut ahir de diversos supermercats per culpa dels acaparadors, un fet inimaginable fins fa dos dies al país amb la renda per càpita més alta del món, una autèntica diadema de gratacel al caire del golf Pèrsic, sinònim d’abundància i malbaratament climatitzat, enmig d’un clima propi de beduïns i camells.
Qatar manté actualment una discreció en el pla internacional que contrasta amb el seu protagonisme entre el 2011 –quan les primaveres àrabs van coincidir amb la presidència de la Lliga Àrab– i el 2014. Però els seus socis al Consell de Cooperació del Golf consideren que continua jugant diverses cartes. Encara que les forces avalades per l’Iran i Qatar són en trinxeres contràries a Síria, això no ha estat un problema per a un acostament pragmàtic entre les dues potències gasistes, tenint en compte que comparteixen el jaciment de gas liquat més gran del món.
L’emirat acull la base aèria des de la qual els Estats Units bombardegen l’Iraq o Síria, però han cedit una altra base a Turquia. La seva televisió, Al-Jazira, com la del veí Iran, pregona de cara a l’exterior un esquerranisme que a casa acabaria entre reixes. Com a prova, vegeu els titulars d’aquest dilluns: “Per què dono suport a Nicolás Maduro”, “Jeremy Corbyn té raó”, “Muhammad Ali, negre americà i musulmà,” “Els anti-Trump s’enfronten a dècades entre reixes” o “Protestes al Marroc”. Un còctel bastant indigest per a Washington i no diguem per a Riad, conscient que Al-Jazira va ser clau en el relat de les primaveres àrabs. Encara que la veritat és que les crítiques al Govern de l’Aràbia Saudita, abans constants, s’han anat atenuant. Tot i així, “Qatar ha de comportar-se com un país normal”, ha exigit el ministre d’Afers Exteriors de l’Aràbia Saudita, com si el seu fos un país normal.
CRISI EXPLOSIVA Kuwait fa de mitjancer per evitar una escalada amb resultats financers i energètics LA POR DELS RICS La llet o el pollastre han desaparegut en diversos supermercats pels acaparadors