Puigdemont fa via cap al referèndum unilateral sense el plàcet dels comuns
Els sindicats exigeixen en el Pacte Nacional seguretat jurídica per als funcionaris
D’una banda, un Govern amb Carles Puigdemont al capdavant decidit a avançar si cal en la unilateralitat, amb el compromís ferm de garantir la seguretat jurídica als treballadors públics, però deixant clar que la via no pactada és compatible amb la preservació de “l’espai i l’esperit” del Pacte Nacional pel Referèndum. De l’altra, l’entorn dels comuns, capitanejat per Ada Colau i Xavier Domènech, que fa com si sentís ploure quan es parla d’unilateralitat i que defensa l’espai d’aquesta plataforma amb vehemència per “respondre els anhels del 80% que vol decidir el futur de Catalunya”.
Que el referèndum unilateral no agrada als comuns es va fer palès ahir un cop més havent acabat la reunió del Pacte pel Referèndum en boca del mateix Domènech i tres frases seves davant els periodistes: “En aquesta vida tot és multilateral”, “el Pacte Nacional no ha d’estar pendent del full de ruta del Govern”, i “les vies ràpides van en contra de les seves pròpies aspiracions”.
El coordinador del Pacte, Joan Ignasi Elena, va anunciar en la mateixa reunió d’ahir al Parlament de Catalunya la dissolució de la comissió executiva. Això sí, Elena i el seu equip pleguen veles, però va demanar al centenar de persones reunides a l’auditori de la Cambra catalana que es mantingui aquest espai com a “plataforma de debat”. “El pacte segueix viu”, va reblar. I pel que sembla, si és així, comuns i independentistes tindran encara molt a parlar.
No hi ha dubte que l’espai ideal per als comuns és el del Pacte pel Referèndum. Però Puigdemont va advertir en la reunió d’ahir davant de tots els presents que, tot i mantenir la plataforma per al debat, correspon al Govern convocar el referèndum, sigui pactat o unilateral. I fent-ho va eximir de qualsevol responsabilitat totes les entitats adherides al Pacte. Una responsabilitat, la de l’Executiu català, que també passa per resol- dre un dels maldecaps a hores d’ara: garantir la seguretat dels treballadors públics, com van demanar els sindicats a la trobada i que Puigdemont va prometre.
I és que després de la polèmica per la mesa de contractació de les urnes, els sindicats van palesar el seu neguit. CC.OO. va aplaudir la preservació del Pacte, perquè, va argumentar, la seva aposta és la del referèndum acordat, amb garanties. Per tant, la seguretat jurídica dels treballadors ha d’estar garantida, va exposar el seu secretari general a Catalunya, Javier Pacheco. El mateix va subratllar Camil Ros, líder de la UGT a Catalunya, tot i que es va mostrar més segur que el seu company sindical que seria així.
El president de la Generalitat va felicitar l’equip de Joan Ignasi Elena. Puigdemont va avalar la idea de mantenir el Pacte com un ens de debat i consens, però té clar que la sortida a la qüestió catalana passa tant sí com no per la consulta. Oriol Junqueras, vicepresident del Govern i president d’ERC, va ser més clar i va llançar un missatge enverinat als comuns davant la seva suposada indefinició: “No hi ha neutralitat possible entre els que intentem que es voti i els que ho volen impedir”.
L’independentisme està molt interessat que el Pacte Nacional es mantingui, ja que creu que ha servit per provar el suport majoritari a una consulta acordada. Però, a més, de moment ha estat l’únic espai en què els independentistes han aconseguit atraure els comuns. Tota la resta d’intents per incorporar-los han estat fins ara infructuosos, i el màxim que han pogut treure dels comuns Junts pel Sí, la CUP i entitats com l’ANC i Òmnium ha estat un compromís per un referèndum “efectiu” i avalat internacionalment. Tot allò que no s’hi apropi serà considerat una mera “mobilització” –a imat-
RESPOSTA El president de la Generalitat garanteix als treballadors públics que no els posarà en risc
LA POSICIÓ DELS COMUNS
Domènech assegura que “les vies ràpides van en contra de les seves pròpies aspiracions”
ge del 9-N– pels comuns, que reclamen “una majoria social forta”, i que al mateix temps eviten de totes totes el referèndum unilateral amb argumentacions com les de Domènech: “Per nosaltres la qüestió no és que sigui unilateral o no, sinó que es faci un referèndum amb garanties”.
Si es compleix el previst, Puigdemont i Junqueras anunciaran demà la data i la pregunta per al referèndum. Però les mirades estan posades també en els comuns
Gerardo Pisarello, alcalde accidental de Barcelona, va prendre la paraula i va assegurar que el Pacte “és l’eina més eficaç” per assolir un referèndum “efectiu amb garanties” i per interpel·lar tant la comunitat internacional com “la gran majoria de ciutadans que volen ser escoltats”. Pisarello va denunciar l’“immobilisme” del Govern de Mariano Rajoy i la situació de “bloqueig a la qual ens vol condemnar el PP”, i va demanar unitat per fer front als “intents de criminalització i judicialització” del referèndum. Unes paraules dures envers el Govern central que el diputat Lluís Llach va recollir per afirmar després, en nom de Junts pel Sí, que “l’Estat espanyol ofega la democràcia”.
La CUP també va dir-hi la seva. El diputat Benet Salellas va celebrar que Puigdemont acollís la seva proposta de reformular el Pacte Nacional –un espai en què no ha cregut mai– perquè dirigeixi el debat que s’ha de produir al carrer a favor del sí o el no a la independència, “o fins i tot el de la noparticipació” en el referèndum.
Igualment, Salellas va concloure la seva intervenció a la reunió assegurant que “s’ha intentat l’impossible, el referèndum pactat. Ara anem cap al possible, el referèndum sense adjectius. Donem forma al referèndum, posem-hi data i pregunta, i posem-nos a treballar ja”.
Les feines del Pacte Nacional
“CONTINUA VIU” L’executiva del Pacte es dissol, però aposta per mantenir-lo com a “plataforma de debat”
pel Referèndum han finalitzat, però la consulta d’autodeterminació segueix sumant suports. Així, els col·lectius Emma, Wilson i Praga van publicar ahir un comunicat en què avisen la Unió Europea que sense un referèndum la situació de Catalunya es pot “enquistar” i afegir “un nou front d’inestabilitat a escala continental”. Aquests tres col·lectius, formats per periodistes, economistes i juristes, afirmen que “un referèndum és una bona solució per a tothom” i que “correspon als catalans decidir el futur col·lectiu de la seva societat, i preguntar-los directament és l’única manera raonable de saber què pensa cadascú sobre una qüestió tan fonamental”.