L’advocat de Millet ataca durament l’actual Palau
Castro acusa Carulla d’encobrir les comissions a CDC
L’advocat de Fèlix Millet, Abraham Castro, va carregar ahir contra l’actual direcció del Palau de la Música i va acusar els actuals directius, especialment Mariona Carulla, d’haver “ignorat o encobert” les comissions a CDC, durant el seu informe final en el judici per l’espoliació de l’entitat cultural.
En la sessió d’ahir es van iniciar els al·legats de les defenses i li va tocar el torn a Abraham Castro (Fèlix Millet), Jordi Pina (Jordi Montull ) i Jorge Navarro (Gemma Montull). I va sortir a col·lació una de les peculiaritats d’aquest judici: per a aquests lletrats, i acusats, la baralla amb el fiscal ja és secundària; la guerra és entre l’antic i el nou Palau de la Música.
El més virulent va ser Castro, que va exposar que el procés “s’aprofita per endossar-ho tot a Millet”, perquè més que “fer llenya de l’arbre caigut”, el que se n’ha fet són “serradures”. I en culpava principalment dues de les acusacions, el Consorci i la Fundació; és a dir, l’actual Palau, que estan duent a terme “l’apedregada de l’adúltera quan tenen molt a amagar” i seria millor “que callessin”. Per Castro el problema és que Millet “va confessar massa” i això algunes acusacions, que demanen fins a 81 anys de presó, “no l’hi perdonaran. ¿De debò pot venir aquí el Palau a dir que no sap quin és l’origen il·lícit dels diners?”. I va afegir: “El Palau i Mariona Carulla han encobert una part dels fets. No els persegueixen, esclar, perquè hi estan implicats”, amb referència a les presumptes comissions a CDC.
Tant Castro com Pina van reconèixer que Millet i Montull es van apropiar de fons del Palau, tal com relata el fiscal, però van qüestionar les penes que exigeix el ministeri públic, i per descomptat la resta d’acusacions, perquè les consideren excessives. Els lletrats van al·legar que hi ha atenuants de dilacions indegudes, confessió i reparació del dany, i, altra vegada, van envestir contra el Palau, que van acusar de no permetre que es tornés el que se n’havia sostret. Pina va assenyalar, davant les exigències del Consorci i la Fundació, que els exdirectius de la institució no havien matat ni violat ningú, i que només es van quedar diners que no eren seus.
Per la seva banda, Jorge Navarro va destacar que Gemma Montull no estava en la mateixa òrbita que el seu pare i Millet, i que no es va beneficiar del repartiment de comissions que s’emportaven, i va explicar el que li va dir la seva clienta: “Jo em sento encobridora del meu pare”.
Aquest és un judici singular: no només s’hi dirimeixen les penes, sinó també la guerra entre l’antic i el nou Palau.