Oleguer Pujol diu que al seu pare se’l desterra com al Dalai-lama
Oleguer, el petit dels set germans Pujol Ferrusola, havia aconseguit filar un bon discurs fins que li van preguntar pel seu pare i va cometre l’error de comparar-lo amb el Dalai-lama. Fa uns dies alguns fills de Jordi Pujol i Marta Ferrusola van decidir fer un pas endavant i oferir en primera persona la seva versió davant les acusacions que la Policia, la Fiscalia Anticorrupció i l’Audiència aboquen sobre tots els membres de la família.
Ahir Oleguer va anar a RAC1 per sotmetre’s a una llarga entrevista en què no va esquivar preguntes. Els especialistes en aquest clan asseguren que el benjamí és el que menys s’assembla a la resta de la família. Sens dubte, el seu discurs va sonar molt diferent del que fa uns quants dies va fer Josep Pujol a Catalunya Ràdio. Oleguer és, dels set germans, el que genera més confiança, i ahir estava aconseguint aquesta complicitat amb molts oients quan va citar el Dalailama. “Hi ha un interès especial a desacreditar el meu pare. Volen destrossar-lo. El que tenen contra ell és el que la Xina pot tenir contra el Dalai-lama. L’han desterrat internament”, va denunciar. Va donar el titular que no pretenia. Entre altres coses, perquè ningú no va entendre què volia dir amb aquell exemple. Va negar qualsevol origen il·lícit de la fortuna familiar, que va situar en la polèmica “deixa” de l’avi, uns diners que no va saber que existien fins al 1992. I no li va semblar estrany en aquell moment? I va dir: “No”.
Aleshores hi va haver, va reconèixer, el seu “pecat original” per haver mantingut la seva part dels diners en un compte a Andorra. Però va defensar la “transparència” de l’operació de compra, per després llogar, de les 1.152 sucursals de Banco Santander.
Va denunciar les irregularitats en la investigació, la irrupció dels germans Cierco en el procés i l’empresonament del seu germà Jordi, pel qual va dir que posava la mà al foc, malgrat que no sap a què s’ha dedicat. L’única cosa bona, va explicar, és que ha recuperat la figura del seu pare, amb qui parla sovint i amb qui s’han demanat perdó mútuament.
El fill petit assumeix el “pecat original” d’haver tingut un compte amb diners de l’avi a Andorra