Mare de Déu de l’Homeopatia

Diumenge, Rosa Montero va publicar a El País Semanal un article a favor de l’homeopatia que ha desfermat una tempesta de crítiques. No hi afegiré gaire, però sí que em sembla un escrit lamentable, carregat d’errors i invencions que no corresponen a la realitat. Montero se sorprèn que aquests últims temps la gent s’hagi atipat de tanta pseudociència; i suposo que també del fet que moltes facultats de Medicina hagin esborrat de les seves ofertes els màsters d’homeopatia que abans donaven. Ella ho atribueix a una campanya orquestrada: “¿No els xoca la sobtada obsessió científica que li ha entrat a la nostra, en general, acientífica societat per denunciar l’homeopatia?”. No pot ser (de cap de les maneres!) que, de cop, a la majoria de la població li hagi caigut la bena dels ulls. Com és preceptiu, en dona la culpa al “benefici de les grans empreses”, a les “multinacionals”, a “la indústria farmacèutica, un megagegant del poder”... He hagut de mirar un parell de vegades la foto que encapçala l’article per assegurar-me que no era la monja Forcades qui l’havia escrit.

Fa temps que el Col·legi de Metges de

Vaig mirar un parell de cops la foto que encapçala l’article per assegurar-me que no era de la monja Forcades

Barcelona es va posicionar contra aquesta enganyifa. El Col·legi de Metges de Madrid també ha dit que prou. Ha exclòs la homeopatia i l’acupuntura de les seves seccions. La Comunitat de Madrid ha prohibit el reiki als hospitals públics. Però el cop definitiu –de moment– ha estat el comunicat de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia que s’ha fet públic aquesta setmana. Diu que “es desconeix el mecanisme d’acció dels productes homeopàtics, no mantenen la relació dosi-resposta i no hi ha proves científiques que en justifiquin la utilització clínica”, que els preparats homeopàtics “es troben a Espanya en una situació irregular des d’un punt de vista regulatori”, que “existeix un risc real que els pacients prefereixin els tractaments homeopàtics a aquells tractaments farmacològics sustentats en l’evidència científica”, que les “autoritats sanitàries s’hauran de plantejar si els productes homeopàtics sense indicació haurien de mantenir la condició de medicaments”... En resum: “La Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia considera que des d’un punt de vista científic no hi ha arguments que donin suport a l’eficàcia dels medicaments homeopàtics i justifiquin la seva utilització clínica. Aquest mètode terapèutic pot crear falses expectatives, substituir els tractaments amb eficàcia demostrada, endarrerir la consulta mèdica, etcètera, i posar en risc la salut dels ciutadans”.

Tot això passa després que, fa unes setmanes, a un nen italià de set anys li van detectar una otitis. Els pares van decidir tractar-lo amb homeopatia i al cap de poc el nen es va morir. M’ha fet pensar en un amic, locutor de ràdio, a qui li van detectar un càncer. Va decidir rebutjar la medicina convencional i que li fessin imposició de mans a distància: des de Saragossa, en el seu cas. Quan el van ingressar a Vall d’Hebron ja era massa tard.