El poder del ridícul
Aquest cable verd en l’alarma d’incendis... Pujo a una cadira i busco la càmera espia, però quina falta li faria el cable en un món que ja és wireless?
Càmeres rere el mirall? Al bany? No seran tan porcs! Per tranquil·litzar-me baixo al lobby del meu hotel a Chisinau, però allò és l’última frontera d’Occident, el cafè de Rick a Casablanca: marines d’uniforme; altres de paisà amb maletins pels passadissos; senyoretes de bon veure i mal viure, i negociants de vint-i-un botons de totes les repúbliques.
Acaben de detenir l’alcalde de la capital moldava en la pugna entre prorussos i proeuropeus que es repeteix en les repúbliques del cinturó de països satèl·lits –aquí a la Transnístria, al Caucas, a la veïna Ucraïna– sense els quals Moscou se sent desprotegit.
El capitalisme d’amiguets a Moldàvia no ha arribat a l’estadi de casta i encara es troba concentrat en el gran amic. El director d’una multinacional espanyola m’explica que no és un polític, sinó qui els treu i els posa. Els moldaus l’anomenen Mister Pi, i ara que les inversions espanyoles al país comencen a donar fruit, Mr. Pi maniobra per apropiarse’n. M’avisa que no se m’ocorri fer res a l’habitació que no vulgui veure filmat i penjat a les xarxes, perquè l’hotel està ple de càmeres. I a dins la 505, em porto com a missa el dia de la meva primera comunió. Un altre moldau amic em tranquil·litza dient-me el que em temia: soc del tot irrellevant. I per una vegada m’alegro de ser-ho.
M’ensenya al seu mòbil vídeos de polítics moldaus en ple xoc carnal difosos pels serveis secrets. Contemplem un ex-primer ministre cavalcat per la més famosa de les periodistes locals. Les escenes resulten més ridícules que lascives. Un vídeo així hauria liquidat qualsevol glamur del romanç de JFK i Marilyn: com serà el que diuen que tenen de Trump? La força del kompromat, el document per al xantatge, avui no està en la perversió sinó en el ridícul en xarxa social.
A l’hotel ens parlen en bon català –quins serveis d’intel·ligència!, fem broma–, és la força d’un país d’acollida. I quan pregunto, amb el col·lega de l’Abc, Juan Carlos Valero, al president del Parlament, Andrian Candu, per les xarxes de hackers que ataquen des de Moldàvia a Occident, respon anunciant parcs informàtics lliures d’impostos per a inversors espanyols al president de l’Acadèmia d’Economia (Racef), Jaime Gil-Aluja, a qui acompanyem en missió acadèmica. Els moldaus tenen bona formació matemàtica i són grans programadors amb salaris baixos i ganes d’aprendre... I aprenen ràpid.