No amplificar el missatge gihadista

El protocol de prevenció i detecció a les escoles i altres accions socials

Els Mossos d’Esquadra expliquen que des dels atemptats de Charlie Hebdo, el gener del 2015, que van elevar el nivell d’alerta a Catalunya a 4 sobre 5, els ciutadans s’han acostumat a la presència de la policia armada en espais públics. “Fins llavors, eren percebuts gairebé com una amenaça; a partir de llavors, se’ls veu com a elements tranquil·litzadors”, indica un inspector del cos especialitzat en violència terrorista. La col·laboració interdepartamental contra el gihadisme es dona amb la mateixa consciència col·lectiva de lluitar contra una amenaça global.

“La formació que impartim –policia local, justícia penal i centres escolars– posa l’èmfasi en la prevenció del radicalisme, no en la detecció”, explica l’inspector de la policia catalana que ha donat formació a tots els directors d’escoles de Catalunya, des d’infantil a batxillerat, en virtut del protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització islamista que es va posar en marxa l’any passat. La formació a mestres es basa en la informació sobre com funcionen els processos de radicalització (canvis de comportament, de roba, absència a les classes de gimnàstica...) però, paral·lelament, es desmunten estereotips socials que nodreixen una narrativa d’exclusió que els terroristes pretenen per amplificar el seu missatge. Aquest narrativa és present en molts ciutadans. Segons els Mossos, es vol excloure qualsevol ànim xenòfob i enfortir les polítiques d’integració i educació, conscients que la marginació és el calador dels grups gihadistes. Es volen desmuntar tòpics com que és culpa de la immigració, o que es radicalitzen a les mesquites i no a les xarxes socials, o que els extremistes són islamistes (el 20% dels terroristes són conversos), o que se’ls identifica per la seva vestimenta. I informar que alguns estudiants són vulnerables a “grups de manipulació psicològica” amb tècniques de control i alteració de la personalitat. En aquest sentit, la detecció, especialment en els primers estadis de la captació, ajuda aquests estudiants, que “són derivats a serveis sanitaris o socials”, segons la policia.

“El primer esglaó de l’escala que porta a la radicalització és la humiliació”, explica Ingebor Porcar, directora de la unitat de crisi de Barcelona (UAB), la qual afirma que hi ha joves que no tenen les mateixes oportunitats que els altres malgrat, fins i tot, haver nascut al mateix país. “Hem de desmuntar el nosaltres i l’ells, i implicar totes les institucions per crear una societat veritablement plural”, assenyala Porcar. I no ignorar els que surten al carrer amb pancartes amb “L’Islam és pacífic”. “Els universitaris d’origen àrab, molts nascuts a Catalunya, estan cansats d’haver de justificar-se després de cada atemptat”, explica Ricard Zapata-Barrero, director del grup d’investigació interdisciplinari sobre immigració. Aquest professor de la UPF apunta que la principal responsabilitat és dels polítics que banalitzen el terrorisme. Per què el discurs polític masclista és impensable i no es condemna el racista?, es pregunta. “Al Parlament Europeu s’impulsa l’autoregulació dels partits de manera que no apareguin idees racistes (ni masclistes, ni homòfobes) en els discursos”.

La policia ha format tots els directors d’escola catalans per prevenir casos i desmuntar tòpics