El traficant que va caure en desgràcia
L’última vegada que es va veure en públic Adnan Khaixoggi va ser fa un any quan, al costat de Lamia, la segona de les seves tres esposes, al ball de la Creu Roja a Mònaco. Afectat de la malaltia de Parkinson, l’antic rei de Marbella no era ni l’ombra de qui va ser, però gràcies als diners que va poder conservar de la seva ingent fortuna, després de passar per diversos processos judicials i ser repudiat per l’alta societat i substituït en el negoci del tràfic d’armes, encara podia gaudir d’una vida de multimilionari entre Montecarlo i Londres, ciutat on va morir ahir als 81 anys.
Khaixoggi es va guanyar la vida com a traficant d’armes i amb negocis gairebé sempre bruts que blanquejava servint-se de les seves relacions amb la jet set internacional. Durant els anys daurats del seu puixant negoci, entre la primera dels setanta i la darreria dels vuitanta, va ser conegut com un magnat saudita amb dominis per mig món i parada a Marbella cada estiu. Admirat i envejat a Espanya per l’ostentació de la seva riquesa, organitzava fastuoses festes, a les quals anaven milionaris, artistes i reialesa de mig món, a la seva mansió La Baraka de Marbella o al seu iot Nabila, amarrat a Puerto Banús, un vaixell que posteriorment va vendre a Donald Trump. Eren els anys que la localitat de la Costa del Sol reunia milionaris i famosos que, nit sí, nit també, lluïen les seves joies i el seu poder econòmic en les interminables festes de la jet set, un temps en què els traficants es confonien amb el paisatge i confonien el paisanatge. Adnan Khaixoggi estava al darrere de tots els negocis de les armes que s’utilitzaven en els conflictes de mig món, sense més ideologia que la de treure partit de les diferències alienes. Va estar implicat en l’escàndol Iran-Contra, va ser processat als Estats Units i en va sortir més o menys tocat, però encara viu. La seva estrella va començar a declinar després de ser jutjat a Suïssa acusat de blanquejar 100 milions de dòlars procedents de la fortuna que el dictador Ferdinand Marcos va treure de les Filipines. En la seva caiguda també hi va tenir a veure la lluita de clans a l’Aràbia Saudita. Khaixoggi era fill del metge personal del rei Abdulaziz i va mantenir la seva influència fins que va perdre la confiança del fill d’aquest, el rei Fahd. Llavors Khaixoggi ja tenia molts diners, tants que entre els legals i els amagats se’l va considerar durant anys un dels homes més rics del món, però des de mitjans dels vuitanta va començar a perdre suport, influència i, sobretot, negocis.
Un dels últims intents que va fer per recuperar la seva influència va ser el seu tercer casament, amb Xahpari Zanganeh, iraniana establerta a l’Aràbia Saudita i dedicada al tràfic d’influències. Zanganeh es faria famosa anys més tard com a intermediària per a la concessió de l’AVE a la Meca entre la casa reial saudita i el consorci espanyol que, per fi, va aconseguir el contracte, tasca per la qual va cobrar 134 milions d’euros. Però Khaixoggi no va aconseguir el seu propòsit, va repudiar Xahpari i va tornar amb la seva segona esposa, la italiana Laura Biancolini, coneguda com a Lamia, i que al seu dia va substituir la seva primera dona, l’anglesa Sandra Daly, anomenada Soraya i de la qual es va divorciar després que ella tingués una filla amb un altre home. Amb la seva primera dona, Khaixoggi va tenir cinc fills: una nena, Nabila, nom amb què va batejar el seu iot, i quatre nens; i amb Lamia, un altre nen. En el seu arbre genealògic també hi figura Dodi Al-Fayed, el nòvio que va morir amb Diana de Gal·les, fill de Samira, una germana de Khaixoggi.