Vargas Llosa, guerra al populisme
El Nobel lidera un “llibre de combat” contra els grans demagogs, de Trump a Maduro
Mort el comunisme, que ja no espanta ningú perquè no convenç ningú, ara l’enemic a batre es diu populisme: un ens diabòlic i esmunyedís que s’escampa com un virus pel món sota pells tan diferents com l’extremisme de dretes encarnat per Donald Trump i l’esquerra radical liderada per Nicolás Maduro, passant per propostes intermèdies com les de la parella Kirchner a l’Argentina o el tàndem Lula-Rousseff al Brasil. Sense oblidar les diverses modalitats europees del fenomen, des de la de Marine Le Pen a França fins a la de Pablo Iglesias a Espanya, passant per la de Nigel Farage al Regne Unit. I sense deixar de banda tampoc expressions nacionalistes o independentistes com la d’un sobiranisme català que, si fos factible, convertiria Catalunya “en Bòsnia, i no en Dinamarca”. És el que proclama el Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa en el pròleg d’ allò que el seu fill Álvaro –assagista i periodista– anomena “llibre de combat”; una obra coral de 16 escriptors, intel·lectuals i politòlegs hispans sota lideratge del Nobel de Literatura mateix. Es tracta d’El estallido del populismo (Planeta), presentat ahir a la Casa de América de Madrid.
és el populisme? L’autor de La ciudad y los perros i La fiesta del chivo ho defineix com la gran amenaça del moment; una “epidèmia viral, en el sentit més tòxic, que ataca igualment països desenvolupats i endarrerits”; una “degeneració de la democràcia que pot carregar-se-la des de dins”. És així mateix “la política irresponsable” d’uns dirigents “que no vacil·len a sacrificar el futur a favor d’un present efímer”. I tot i que sol adoptar les màscares de l’extremisme d’un costat o l’altre, de vegades es manifesta sota contorns híbrids i des de partits moderats, cas del “Govern populista de Zapatero” –sosté Vargas Llosa– quan va negar la crisi i va eludir prendre mesures neces- sàries, amb nocives conseqüències per al país.
Entre els autors que el novel·lista peruà prologa al llibre destaquen, a més del seu fill, els periodistes cubans Yoani Sánchez i Carlos Alberto Montaner, l’acadèmic i polític xilè Mauricio Rojas, el novel·lista i diplomàtic colombià Plinio Apuleyo, l’opositora veneçolana María Corina Machado, l’historiador mexicà Enrique Krauze i, per Espanya, l’exdiputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo i l’economista Lorenzo Bernaldo de Quirós. Completen la llista el novel·lista Roberto Ampuero i l’economista Cristián Larroulet per Xile, l’escriptor Luis Schüler pel Brasil, el dirigent liberal Gerardo Bongiovanni per l’Argentina, la politòloga Gabriela Calderón per l’Equador, el catedràtic de Literatura Juan Claudio Lechín per Bolívia i l’escriptor Sergio Ramírez per Nicaragua.
Encara que tots ells disparen contra uns i altres, tant el primer capítol (El caso Trump, d’Álvaro Vargas Llosa) com el subtítol insQuè
crit a la faixa del llibre –“L’obra imprescindible per entendre la gran amenaça de l’era Trump”– estan significativament dedicats al president dels Estats Units: per Vargas Llosa pare, “un ultradretà” que, entre altres coses, pretén subjugar la premsa lliure; a parer de Vargas Llosa fill, un “antiliberal de dretes” que “sap quines tecles tocar per allotjar-se al cor dels ciutadans ansiosos de protecció i empara” en un clima de por del futur. El també autor de Conversación
en la catedral, que en el seu sac de populismes hi fica a més els germans Castro o l’expresident peruà Alan García, però també l’equatorià Rafael Correa, el bolivià Evo Morales i el nicaragüenc Daniel Ortega, creu necessari i possible combatre amb cert èxit aquesta manera de fer política. Així ho provarien no només les derrotes polítiques de diferent grau que han tingut aquests líders llatinoamericans, sinó també una realitat a parer seu esperançadora davant l’actual mare de tots els populismes: l’ofensiva contra Trump, empresa pels grans mitjans dels Estats Units, amb The New York Times al capdavant. “És una mobilització molt interessant d’una premsa que no ha estat mai militant, però ara denuncia amb claredat els excessos de la demagògia i l’oportunisme de Trump”, va dir Mario Vargas Llosa en la presentació. Un altre element encoratjador seria l’empenta de contestacions socials com el moviment popular sorgit al Brasil “contra la corrupció i el gangsterisme”.
La periodista i blogaire cubana Yoani Sánchez va posar-hi un contrapunt per fer corresponsable del populisme –del sosteniment dels Castro en el cas cubà– una part de la premsa; en aquest supòsit, la dels diaris estrangers especialment propensos a comprar els mites i falòrnies propagades des del Govern. Malgrat això, Sánchez va atribuir la principal força del castrisme a “un discurs que encisa i hipnotitza” i des del qual ofereix “seguretat enmig de la incertesa”, mentre branda l’espantall “de l’imperi i el seu brutal bloqueig”.
Mauricio Rojas va admetre la “responsabilitat d’una part de les elits empresarials” en la supervivència de certs populismes amb què els inversors de vegades s’alien per conveniència. Montaner va assenyalar que, si bé aquesta fórmula política avui està en auge en racons distants del planeta, “el populisme sempre va existir fins que a Amèrica del Nord es va instaurar un sistema igualitari i sense privilegis”. I altra vegada Vargas Llosa pare va reconèixer que, malgrat el contrapès de la premsa lliure i la resposta popular, la derrota definitiva del fenòmens “només vindrà amb el fracàs traumàtic d’unes polítiques irresponsables que agreujaran tots els problemes socials i econòmics d’aquells països incauts rendits a l’encanteri populista”.
UNA LLISTA MOLT NOMBROSA El novel·lista fica al seu sac els Castro, Morales o Iglesias, però també Zapatero
EL PAPER DELS MITJANS Vargas Llosa destaca l’encoratjadora tasca dels mitjans dels EUA per combatre Trump
UNA OBRA CORAL El llibre ‘El estallido del populismo’ aplega 16 autors d’Amèrica Llatina i d’Espanya