Cinema i política
El cinema de Mercè Conesa, a la Filmoteca, dins la Mostra de Films de Dones
El cinema documental de Mercè Conesa (Barcelona, 1953-2009) va tenir com a objectiu assenyalar la injustícia, especialment durant el període franquista. Conesa no oblidava mai que, darrere dels fets nus, aquella acumulació de moments, drames i actituds sempre hi havia la mà amagada del poder. De vegades de manera evident; d’altres, en canvi, dissimulada en la vida quotidiana. Com a cineasta, no va ser mai neutral. S’implicava en els afers, prenent sempre com a punt de vista el dels desheretats de la societat.
La Filmoteca projecta avui dos del seus treballs: Quico Sabaté i Guerrilleros: 13 testimonios de la resistencia armada al franquisme, tots dos codirigits per Conesa i Bartomeu Vilà. La sessió, que començarà a dos quarts de set de la tarda, s’emmarca dins de les projeccions de la Mostra Internacional de Films de Dones, que aquest any està de celebració perquè arriba a l’edició 25.
Bartomeu Vilà, col·laborador de Conesa, introduirà els dos treballs acompanyat de les periodistes Montserrat Minobis i Milagros Pérez Oliva. El documental Quico Sabaté, realitzat
dins del col·lectiu Penta, recrea els últims dies del guerriller urbà i il·lustra les seves aventures amb imatges d’arxiu i entrevistes a diferents implicats i estudiosos de l’època. Guerrilleros (1977), d’altra banda, afronta l’evolució de la lluita armada contra el franquisme –urbana i rural– en un període molt concret: el de la postguerra, comprès entre el 1939 i el 1953. De nou, les imatges d’arxiu i entrevistes són la base del treball de Conesa.