El Barça es redibuixa
L’operació per Dembélé descobreix el pla de Valverde d’implantar el seu 4-2-3-1
Conscient que es tractava d’un tema espinós, en la seva presentació Ernesto Valverde no va voler caure en arenes movedisses i només va parlar de dos sistemes de joc: “El que té l’equip més interioritzat és el 4-3-3, però els jugadors també es mouen bé amb el 3-4-3”, va dir el Txingurri picant l’ullet a Cruyff i a l’últim Luis Enrique. “Soc jo qui m’he d’adaptar absolutament al joc i a l’estil que té el club des de fa temps i amb què ha aconseguit tants èxits. Sé que el joc del Barça passa per tenir un gran joc de migcampistes. Ens podrem adaptar a sistemes canviants, però sempre portant nosaltres el control del joc”, va afegir sobre la seva idea. Però els primers moviments que ha fet la secretaria tècnica del Barcelona per intentar contractar l’extrem francès Ousmane Dembélé, del Borussia Dortmund, destapen la intenció del nou entrenador que el Barcelona també pugui jugar amb el dibuix de 4-2-3-1, el seu esquema preferit.
L’interès per Dembélé, que ja va estar a l’òrbita del Barcelona la temporada passada abans que es decantés per foguejar-se en un club de molta gent jove com el Borussia Dortmund, s’ha reactivat. Amb 20 anys l’extrem, desequilibrant i ràpid, podria ser el complement perfecte per a l’atac blaugrana perquè així Leo Messi passi a jugar definitivament com a mitjapunta darrere de Luis Suárez, que continuaria sent el nou.
A diferència del que ha fet darrerament el Barça amb Luis Enrique però també abans, a Valverde li agrada jugar amb els extrems per la seva banda natural. Fins ara Neymar, dretà, entrava per l’esquerra i Messi o Rafinha, esquerrans, arrencaven des de la dreta. Però a l’Athletic Iñaki Williams i Muniain actuaven com a extrems de tota la vida per arribar a la línia de fons i centrar. Igual que Etxeberria i Yeste el 2003, en els orígens de Valverde.
De fet, Dembélé és ambidextre, juga amb les dues cames indistintament. Però el cert és que Tuchel, a Dortmund, quan l’ha utilitzat per banda sempre ha estat per la dreta, igual com passa amb Deschamps a la selecció francesa. Tot i que el seu primer any al Borussia (10 gols en 49 partits) també ha fet de mitjapunta i de segon davanter al costat d’Aubameyang.
Si el Barcelona aconsegueix fer realitat el desig de Valverde, amb Dembélé l’equip blaugrana reuniria a la línia de mitjapuntes tres dels futbolistes més desequilibrants en l’un contra un del moment: Neymar (168 driblatges a la Lliga), Messi (126) i Dembélé (103 a la Bundesliga). Per això és bo recordar que fa just un any el club de Westfàlia va pagar 15 milions pel jove francès al Rennes. La part positiva de cara a la negociació és que el Borussia és un club venedor. Només l’estiu passat van sortir Hummels (Bayern), Mkhitarian (United) i Gündogan (City).
Donant una ullada a la carrera es pot veure que Valverde s’adapta, però a la mínima oportunitat implanta el sistema que més li agrada. Només al Vila-real, on tenint Rossi i Nilmar va apostar per un 4-4-2, i al
València, on amb Feguli, Piatti, Guardado i Jonas va jugar amb el 4-3-3 del Barça.
Aquest quart davanter restarà un lloc al mig del camp, on s’apostaria pel doble pivot que des de l’arribada de Davids el 2004 ha estat un anatema al Camp Nou. Això sí, mai serà en paral·lel. Busquets s’adapta perfectament a la posició del mig centre que manté la posició i dona equilibri, mentre que Iniesta seria el perfil creatiu, tasca que Rakitic també desenvolupa a Croàcia, encara que la intenció és que Messi baixi a rebre la pilota i s’hi associï molt per després obrir el joc a la banda.
Per cobrir-se l’esquena, com ja passava amb Luis Enrique, a Valverde li agrada que l’equip es defensi amb un 4-4-2; això sí, amb una pressió asfixiant abans de retrocedir per intentar recuperar la pilota al camp contrari.
La defensa de quatre és fictícia perquè al Txingurri li agraden els laterals llargs. Ha tingut a les seves ordres Capdevila o Bernat i, al seu dia, a l’Espanyol va reconvertir un interior com Zabaleta com a lateral; igualment, va aprofitar Iraola i De Marcos en aquesta posició. Per tant, tenir Jordi Alba i, si arriba de l’Arsenal, Héctor Bellerín a les ales aniria d’allò més bé al redibuix blaugrana.