Aigua a la Chatrier
Roland Garros és l’únic Grand Slam que no disposa de sostre retràctil
Tot i que la primavera parisenca sempre és capritxosa, no és habitual que l’activitat a les pistes de Roland Garros s’aturi totalment per culpa de la pluja. Això ha passat molt poques vegades des del 1928, quan va començar a disputar-se l’únic Grand Slam de terra batuda. Guy Forget, director del torneig des de l’any passat, es congratulava abans de l’inici de la competició d’aquest any perquè el pronòstic meteorològic augurava una primera setmana amb bon temps. Així va ser. Les previsions no eren tan clares per a la segona, i ahir es van confirmar les dades negatives amb l’anul·lació de gairebé tota la jornada, inclòs el duel entre Rafael Nadal i Pablo Carreño Busta, que començarà, en principi, aquest matí a partir de les onze, igual com el matx entre Djokovic i Thiem. Posteriorment es disputaran la resta de partits de quarts de final.
Les instal·lacions de Roland Garros són les úniques d’un Grand Slam que no tenen sostre retràctil. L’Open d’Austràlia en disposa de tres, mentre que Wimbledon la utilitza des del 2009 –el 2007 un partit entre Nadal i el suec Söderling es va allargar durant cinc dies per la pluja– i el US Open la va estrenar l’any passat. La situació és anòmala per al torneig francès, que ha viscut anys de polèmiques sobre aquesta qüestió per culpa dels imprescindibles permisos per fer la reforma i l’oposició dels veïns. L’embolic va ser tal que fins i tot es va especular sobre la possibilitat de traslladar les pistes que hi ha al costat del Bois de Boulogne i portar-les fins a Versalles. Res d’això no passarà, però no és probable que el sostre de la Philippe Chatrier, així com altres canvis importants, estiguin a punt abans del 2020.