Un vuit mil a la setmana
Kilian Jornet després dels seus Everest: “Estic còmode buscant la incomoditat”
No he estat mai un especialista en res ni vull ser-ho. Havent acabat aquesta expedició sé que sentiré el mateix participant en una cursa que pujant l’Everest o obrint un nou itinerari. Estic còmode buscant la incomoditat i fent coses diferents a cada moment”, afirma Kilian Jornet deu dies després de coronar el seu segon Everest en 17 hores. Des de Noruega, on viu, l’atleta català va analitzar ahir els seus dos ascensos al sostre del món, de 8.848 metres, en menys d’una setmana, als quals cal sumar un tercer vuit mil, el Cho Oyu (8.201 metres), el 7 de maig passat.
Més que la velocitat, el que Jornet destaca és haver pogut traslladar a l’Himàlaia el seu estil de muntanyisme, el que practica als Alps, amb el mínim equip possible i total autonomia. “He fet el que m’havia plantejat: pujar l’Everest amb tot el material a sobre, sense logística, i poder coronar més d’un cim. Sobre el repte en si mateix no he trobat les condicions per poder anar ràpid, però finalment per a mi l’objectiu era la manera de fer-ho. Estic content”.
El corredor i esquiador de la Cerdanya afegeix que el temps ha estat un factor secundari: “Les 17 hores, o 13 o 20, depenen en gran manera de les condicions, de les condicions meteorològiques, de la frescor d’un mateix... Ho aconsegueixes si tens sort o si hi passes el temps necessari per trobar bones condicions. No hi dono gaire importància”. Jornet valora tenir la capacitat d’ascendir dues vegades sense tenir els elements de la seva banda. La primera es va veure debilitat per problemes estomacals i a la segona el vent i el fred li van complicar la feina.
Aquest esportista de 29 anys va culminar tots dos Everest sense l’ajuda de xerpes i sense utilitzar oxigen embotellat per la ruta clàssica de la cara nord, al Tibet. També, a la pràctica totalitat de la ruta, sense haver d’agafar-se a les cordes fixes disposades a la muntanya. Però no va poder evitar enfilarse per l’escala col·locada al segon esglaó, a uns 8.600 metres. “No vaig trobar un pas al costat pel qual ascendir”, va indicar ahir. Una vegada a dalt va estar al cim uns deu minuts, la primera vegada, i dos o tres, la segona. Tots dos cops de nit. El vendaval del dia 27 no convidava a prodigar-se al sostre del món. Habituat i entrenat per a situacions extremes, durant aquesta última pujada només va beure un litre d’aigua (l’altre que portava es va congelar) i es va prendre cinc gels.
Pròximament publicarà els tracks (el seguiment) dels seus dos Everest i del Cho Oyu, i de passada apaivagarà les veus que han qüestionat la seva proesa. La setmana passada, des de Kàtmandu, Billi Bierling, una de les integrants de l’equip que elabora la base de dades Himalayan Database, ja va avalar aquests cims.